Diferència entre les revisions de "Che Guevara"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]] | | lloc_mort = [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]] | ||
}} | }} | ||
'''Ernesto Guevara''', conegut popularment com a '''Che Guevara''' o simplement '''el Che''' ([[Rosario]], [[Argentina]], [[14 de juny]] de [[1928]] - † [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]], [[9 d'octubre]] de [[1967]]), fon un mege, polític, guerriller, escritor, periodiste i revolucionari [[Comunisme|comuniste]] argentí. | '''Ernesto Guevara''', conegut popularment com a '''Che Guevara''' o simplement '''el Che''' ([[Rosario]], [[Argentina]], [[14 de juny]] de [[1928]] - † [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]], [[9 d'octubre]] de [[1967]]), fon un mege, polític, guerriller, escritor, periodiste i revolucionari [[Comunisme|comuniste]] argentí. | ||
== Biografia == | |||
Fon un dels ideòlecs i comandants de la [[Revolució cubana]]. Des de l'alçament armat fins a [[1965]], Guevara participà en l'organisació de l'Estat cubà. Eixercità alts càrrecs de la seua administració i del seu Govern, sobretot en l'àrea econòmica. Fon president del Banc Nacional, director del Departament d'Industrialisació de l'[[Institut Nacional de Reforma Agrària]] (INRA) i ministre d'Indústria. En l'àrea diplomàtica, actuà com a responsable de vàries missions internacionals. | Fon un dels ideòlecs i comandants de la [[Revolució cubana]]. Des de l'alçament armat fins a [[1965]], Guevara participà en l'organisació de l'Estat cubà. Eixercità alts càrrecs de la seua administració i del seu Govern, sobretot en l'àrea econòmica. Fon president del Banc Nacional, director del Departament d'Industrialisació de l'[[Institut Nacional de Reforma Agrària]] (INRA) i ministre d'Indústria. En l'àrea diplomàtica, actuà com a responsable de vàries missions internacionals. | ||
| Llínea 19: | Llínea 21: | ||
L'image del Che Guevara fon utilisada per manifestants en els Moviments socials de [[1968]] en tot lo món. El seu retrat fotogràfic, obra d'[[Alberto Korda]], és una de les imàgens més reproduïdes i icòniques del món, en lo comercial o no, tant en el seu original com en variants que reproduïxen el contorn del seu rostre. | L'image del Che Guevara fon utilisada per manifestants en els Moviments socials de [[1968]] en tot lo món. El seu retrat fotogràfic, obra d'[[Alberto Korda]], és una de les imàgens més reproduïdes i icòniques del món, en lo comercial o no, tant en el seu original com en variants que reproduïxen el contorn del seu rostre. | ||
== Controvèrsia == | |||
[[Archiu:Chegueve.jpg|thumb|200px|Carnet]] | |||
Encara que a Ernesto Guevara se li atribuïx que fon mege, el president d'[[Argentina]], [[Javier Milei]], mostrà a veu pública un carnet d'Ernesto Guevara a on figura que fon un enfermer. | |||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|L'home més perillós per a qualsevol govern, és l'home capaç de pensar per si mateixa.|Che Guevara}} | {{Cita|L'home més perillós per a qualsevol govern, és l'home capaç de pensar per si mateixa.|Che Guevara}} | ||
== Referències == | |||
* Anderson,Jon Lee. Che Guevara. Una vida revolucionaria | |||
* Cupull Reyes, Adys M.; González, Froilán. «El papel de la CIA en el asesinato del Che. Quinta Parte» | |||
* González G., José: Lo negro del Negro Durazo. Editorial Posada, 1983 | |||
* Guevara, Ernesto (1964). Una reunión decisiva, en Pasajes de la Guerra Revolucionaria, 1965 | |||
* López, Alfredo (1975): Historia del movimiento social y la clase obrera argentina (pág. 410). Buenos Aires: A. Peña Lillo, 1975 | |||
* Martínez Vivot, José María (1990): artículo en el Boletín n.º 5. Buenos Aires: Centro de Estudios Genealógicos, 1990 | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Acevedo, Enrique (2001). Descamisados. Editorial Ciencias Sociales, La Habana Cuba | |||
* Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores | * Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores | ||
* Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 9780802116000 | * Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 9780802116000 | ||
| Llínea 31: | Llínea 47: | ||
* Massari, Roberto (1992). Che Guevara. Pensamiento y política de la utopía. Tafalla: Txalaparta. ISBN 978-84-8136-304-3 | * Massari, Roberto (1992). Che Guevara. Pensamiento y política de la utopía. Tafalla: Txalaparta. ISBN 978-84-8136-304-3 | ||
* Peredo Leigue, Inti (1971). Mi campaña con el Che. Chile: El Umbral | * Peredo Leigue, Inti (1971). Mi campaña con el Che. Chile: El Umbral | ||
* Villegas Tamayo, Harry (1996). Pombo, un hombre de la guerrilla del Che. La Habana: Editora Política. ISBN 950-581-667-7 | * Villegas Tamayo, Harry (1996). Pombo, un hombre de la guerrilla del Che. La Habana: Editora Política. ISBN 950-581-667-7 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||