Diferència entre les revisions de "Casa de les Roques" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 27:

:* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.

: *''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].

:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]].

: *''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

:* ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.

: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

:* ''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.

: *''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].

:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].

: *''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.

:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.

: *''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

:* ''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.

: *''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.

: *''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

:* ''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi|Corpus]]''.

Llínea 57:

* [[Dansa dels Pastorets]]

* [[Dansa de les Vetes]]

== Referències ==

@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 :* ''[[Roca de La Fe]]'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
-: *''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap  d'[[Holofernes]].
+:* ''[[Roca de La Puríssima]]'' construïda en l'any [[1542]], originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap  d'[[Holofernes]].
-: *''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
+:* ''[[Roca de Sant Vicent Ferrer]]'' ([[1665]]), inicialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
-: *''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.
+:* ''[[Roca de La Santíssima Trinitat]]'', construïda en l'any [[1674]], en ella es representen [[Adam|Adan]] i [[Eva]], al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.
-: *''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].
+:* ''[[Roca de Valéncia]]'', es va construir en l'any [[1855]], durant el quart centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]]. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del [[Palau de la Generalitat Valenciana]].
-: *''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.
+:* ''[[Roca de La Fama]]'', fon realisada en l'any [[1899]] per a participar en una cavalcada durant la [[Fira de juliol]]. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de [[Valéncia]] i la seua gent.
-: *''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.
+:* ''[[Roca del Patriarca|Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera]]'', de l'any ([[1961]]), es va construir en motiu de la canonisació pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] de [[Sant Joan de Ribera]], fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.
-: *''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.
+:* ''[[Roca de la Mare de Deu dels Desamparats]]'', fon construïda en l'any [[1995]] com a commemoració del quint centenari de l'advocació de la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. L'escultura barroca de la Verge dels Desamparats està inspirada en l'image d'estil gòtic que es troba en la capella del Capitulet.
-: *''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.
+:* ''[[Roca del Sant Càliç]]'', de l'any [[2001]], va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la [[Seu de Valéncia]]. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.
 Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del ''[[Corpus Christi|Corpus]]''.
@@ Llínea 57: / Llínea 57: @@
 * [[Dansa dels Pastorets]]
 * [[Dansa de les Vetes]]
 == Referències ==
 {{Reflist}}