71 538
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En [[Mèxic]], el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la [[Constitució Política d'els Estats Units Mexicans de 1917|Constitució de 1917]]. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul 6.º), el dret de petició (artícul 8.º), el dret de [[possessió]] i portació d'armes (artícul 10), la [[retroactivitat|irretroactivitat]] de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la [[llegalitat]] en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).
En [[Mèxic]], el concepte de seguritat jurídica deriva d'una série de drets reconeguts en la [[Constitució Política d'els Estats Units Mexicans de 1917|Constitució de 1917]]. Té el seu reflex en el dret a l'informació (artícul 6.º), el dret de petició (artícul 8.º), el dret de [[possessió]] i portació d'armes (artícul 10), la [[retroactivitat|irretroactivitat]] de la llei (artícul 14, paràgraf primer), l'exacta aplicació de la llei en matèria penal (artícul 14, paràgraf tercer) i el dret a la [[llegalitat]] en matèria civil (artícul 14, paràgraf quart).
====Chile====
==== Chile ====
En [[Chile]], l'artícul 7º de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució Política]] assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució]] o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és [[Nulitat |nul]] i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de [[Drets fonamentals|garanties fonamentals]] com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i [[drets de segona generació]].
En [[Chile]], l'artícul 7º de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució Política]] assegura que cap magistratura, cap persona ni grup de persones poden atribuir-se, ni encara a pretext de circumstàncies extraordinàries, una atra autoritat o drets que els que expressament se'ls hagen conferit en virtut de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1980|Constitució]] o les lleis. Per a resguardar esta norma, tot acte en contravenció a ella és [[Nulitat |nul]] i origina les responsabilitats i sancions que la llei senyala. Aixina mateix el seu artícul 19 assegura una série de [[Drets fonamentals|garanties fonamentals]] com el dret a la vida, la llibertat personal, la seguritat individual, la defensa i atres llibertats i [[drets de segona generació]].
En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot a soles dispondre per a lo futur i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].
En tot, el [[Còdic Civil de Chile|Còdic Civil]] també establix célebres expressions de seguritat jurídica, com el seu artícul 8º, que dispon que ningú pot alegar [[ignorança de la llei]] despuix que esta haja entrat en vigència, o el seu artícul 9º, que afirma que la llei pot a soles dispondre per a lo futur i no tindrà jamai [[Retroactivitat|efecte retroactiu]].
== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
* {{cita libro|apellidos=Carbonell Sánchez|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel Carbonell Sánchez|título=Los derechos fundamentales en México|año=2004|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas|isbn=970-32-1580-7|páginas=585-758|ubicación=México, D. F.|url=http://biblio.juridicas.unam.mx/libros/libro.htm?l=1408|serie=Serie Doctrina Júridica nº 158|formato=PDF|fechaacceso=28 de mayo de 2012|capítulo=Capítulo IV. Los derechos de seguridad jurídica}}
* {{cita libro|apellidos=Carbonell Sánchez|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel Carbonell Sánchez|título=Los derechos fundamentales en México|año=2004|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Jurídicas|isbn=970-32-1580-7|páginas=585-758|ubicación=México, D. F.|url=http://biblio.juridicas.unam.mx/libros/libro.htm?l=1408|serie=Serie Doctrina Júridica nº 158|formato=PDF|fechaacceso=28 de mayo de 2012|capítulo=Capítulo IV. Los derechos de seguridad jurídica}}
* Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008
* Gambier, Beltrán, "Índice para la seguridad jurídica", artículo publicado en la revista Forum de la Fundación Euroamérica, nº 15, Madrid, julio de 2008
[[Categoria:Dret]]
[[Categoria:Dret]]
[[Categoria:Principis del dret]]
[[Categoria:Principis del dret]]