Canvis

'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del .

'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del [[sigle XII]].

Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in.  

Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat ''Kitab al Mustaini'' o ''Llibre del-Musta'in''.  

Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.

Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.

En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.

En ''Kitab al Mustaini'' apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: [[grec]], [[àrap]], persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i [[Valéncia]] : ‘parthal’ ([[pardal]]), ‘letuga’ ([[lletuga]]), ‘lop’ ([[llop]]), ‘formache’ ([[formage]]), ’lebre’ ([[llebre]]), ’ ’thapara’ ([[tapera]]), ’thomiello’ ([[tomello]])...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.

Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.

Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.

Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.

Va escriure aixina mateix ''Risalat al-tabyin wa-l-tartill'' o ''Epístola de l'explicació i la reglamentació'', un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de [[Galeno]] que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Llengua mossàrap]]

* [[Llengua mossàrap]]

* [[Harges]]

* [[Harges]]

* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)

* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Filòlecs]]

[[Categoria:Meges]]

[[Categoria:Botànics]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors de al-Àndalus]]

[[Categoria:Escritors de al-Àndalus]]