Canvis

=== Topografia ===

=== Topografia ===

[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader <ref> Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>.]]

[[Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg|thumb|Mapa de Porto Novo de 1894 de Franz Schrader<ref>Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894</ref>]]

[[Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg|thumb|Piragües en la llacuna de Porto Novo.]]

[[Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg|thumb|Piragües en la llacuna de Porto Novo.]]

Porto Novo està situat en el sur de Benin, a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al. , ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}. La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km|2}}<ref name="Gandounou8">.

Porto Novo està situat en el sur de Benin, a {{unitat|13|quilómetros}} de l'[[Oceà Atlàntic]], del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al., ''Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique'', Karthala, 2010, {{p.|273-290}} {{ISBN|9782811103699}}.</ref> La seua altitut és d'uns {{unitat|245|metros}} i cobrix {{unitat|52|km}}.

Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis limítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest..

Està a {{unitat|30|quilómetros}} de [[Cotonú]] a l'oest, la capital econòmica, i a {{unitat|12|quilómetros}} de la [[frontera entre Benin i Nigèria|frontera nigeriana]] a l'est. Els municipis llimítrofs són [[Akpro-Missérété]], [[Avrankou]] i [[Adjarra]] al nort, [[Sèmè-Kpodji]] al sur, [[Adjarra]] a l'est i [[Aguégués]] a l'oest.

=== Clima ===

=== Clima ===

La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any <ref name="*Gandounou8"/>. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.

La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos [[Estació seca|seques]] (de [[novembre]] a mitan de [[març]], i de mitan de [[juliol]] a mitan de [[setembre]]) i dos [[Estació humida|humides]] (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de {{unitat|1200|mm}} a l'any. El [[harmattan]] bufa de decembre a giner un vent fret i sec.

<center>

<center>

[https://www.britannica.com/place/porto-Novo-Benin Porto-Novo], britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de [[esclavitut|esclaus]] cap a tota [[Amèrica]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?aneu=DdCWpuRrAogC&q=Porto+Novo+Yoruba+Oyo+Kingdom+Dahomey+Benin+history&pg=PT107|title=Languages of Urban West Africa|author=Fiona McLaughlin|isbn=978-1-4411-5-81-30|year=2011|access-dona't=2015-03-09}}

[https://www.britannica.com/place/porto-Novo-Benin Porto-Novo], britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de [[esclavitut|esclaus]] cap a tota [[Amèrica]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?aneu=DdCWpuRrAogC&q=Porto+Novo+Yoruba+Oyo+Kingdom+Dahomey+Benin+history&pg=PT107|title=Languages of Urban West Africa|author=Fiona McLaughlin|isbn=978-1-4411-5-81-30|year=2011|access-dona't=2015-03-09}}

El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte *Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de [[1900]].

El [[Regne de Porto-Novo|Regne de Ardra]] es va acollir a la protecció de [[França]] en l'any [[1863]] per a defendre's del sege [[Regne Unit|britànic]]; no obstant, el veí regne de [[Abomey]] no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En [[1883]], en l'arribada de l'armada francesa a Porte Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de [[Dahomey francés|Dahomey]] i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de l'any [[1900]].

Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de [[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])

Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en [[1976]]. Des de l'any[[1908]], varen ser coneguts com a ''Chef supérieur'' (Cap superior en [[idioma francés|francés]])

[[Archiu:DEGAN Gabin ( the statue of king TOFFA ).jpg|thumb|Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo]]

[[Archiu:DEGAN Gabin ( the statue of king TOFFA ).jpg|thumb|Estàtua del rei Toffa I en Porto Novo]]

Molts afrobrasilenys es varen assentar en Porto Novo en la seua tornada a [[Àfrica]] despuix de l'[[abolició de l'esclavitut]] en [[Brasil]]. Açò va provocar que l'arquitectura i [[Gastronomia de Brasil|gastronomia brasileres]] formaren una part important de la cultura de Porto Novo.

Molts afrobrasilenys es varen assentar en Porto Novo en la seua tornada a [[Àfrica]] despuix de l'[[abolició de l'esclavitut]] en [[Brasil]]. Açò va provocar que l'arquitectura i [[Gastronomia de Brasil|gastronomia brasileres]] formaren una part important de la cultura de Porto Novo.

<gallery mode="packed" caption="Imágenes de la época colonial.">

<gallery mode="packed" caption="Imàgens de l'época colonial.">

Y Pranishnikoff, Porto Novo, Groupe de Naturels (1887).jpg|«Groupo de naturales»<br>([[Ivan Pranishnikoff|Pranishnikoff]], 1887).

Y Pranishnikoff, Porto Novo, Groupe de Naturels (1887).jpg|«Grup de naturals»<br>([[Ivan Pranishnikoff|Pranishnikoff]], 1887).

Porto-Novo-Une rue.jpg|« Una calle »<br>(François-Edmond Fortier, 1908).

Porto-Novo-Une rue.jpg|« Un carrer »<br>(François-Edmond Fortier, 1908).

Porto-Novo-Sur le marché (10).jpg|« En el mercado »<br>(Fortier 1908).

Porto-Novo-Sur le marché (10).jpg|« En el mercat »<br>(Fortier 1908).

Porto-Novo-L'hôpital (le dispensaire).jpg|«El hospital (el dispensario)»<br>(Fortier 1908)

Porto-Novo-L'hôpital (le dispensaire).jpg|«L'hospital (el dispensari)»<br>(Fortier 1908)

</gallery>

</gallery>

 

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}