Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Juan Manuel Fangio

| nom = Juan Manuel Fangio

| image =  

| image = [[File:Fangio.png|250px]]

| peu =  

| peu = Fangio en l'any [[1952]]

| nacionalitat = [[Argentina]]  

| nacionalitat = [[Argentina]]  

| ocupació = Pilot d'automovilisme.  

| ocupació = Pilot d'automovilisme.  

| lloc_mort = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]

| lloc_mort = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]

}}

}}

'''Juan Manuel Fangio''' ([[Balcarce]], província de [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[17 de juliol]] de [[1995]]) fon un pilot d'automovilisme argentí. És considerat pels especialistes com un dels pilots de l'automovilisme mundial més destacats de tots els temps, per haver conseguit cinc títuls mundials de [[Fòrmula 1]] durant les temporades de [[1951]], [[1954]], [[1955]], [[1956]] i [[1957]] i els subcampeonats de [[1950]] i [[1953]].

'''Juan Manuel Fangio''' ([[Balcarce]], província de [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[17 de juliol]] de [[1995]]) fon un pilot d'automovilisme argentí. És considerat pels especialistes com un dels pilots de l'automovilisme mundial més destacats de tots els temps, per haver conseguit cinc títuls mundials de [[Fòrmula 1]] durant les temporades de [[1951]], [[1954]], [[1955]], [[1956]] i [[1957]] i els subcampeonats de [[1950]] i [[1953]].

En [[1947]], en la colaboració del govern argentí, va començar a participar en els Grans Premis del continent europeu. Des de [[1947]] a [[1958]], va competir en Grans Premis de manera oficial per a les marques [[Mercedes]], [[Maserati]], [[Alfa Romeo]] i [[Ferrari]] obtenint cinc títuls mundials i dos subcampeonats.

En la seua chiquea va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la mecànica automovilística i participar en competicions no oficials. En [[1938]] va debutar en Turisme Carretera i va competir a bordo d'un [[Ford|Ford V8]]. En l'any [[1940]] va passar a competir en [[Chevrolet]], en el qual va obtindre el Gran Premi Internacional del Nort i es va consagrar com a Campeó Argentí de Turisme Carretera, títul que va repetir a l'any següent. Despuix va competir en les categories de Força Lliure (antecessores de la Fòrmula 1 Mecànica Argentina) a on va guanyar en quatre ocasions, des de l'any [[1947]] fins a l'any [[1949]] en un Volpi-Chevrolet i en [[1950]] en un [[Talbot]].

 

En l'any [[1947]], en la colaboració del govern argentí, va començar a participar en els Grans Premis del continent europeu. Des de [[1947]] a [[1958]], va competir en Grans Premis de manera oficial per a les marques [[Mercedes]], [[Maserati]], [[Alfa Romeo]] i [[Ferrari]] obtenint cinc títuls mundials i dos subcampeonats.

Fangio va obtindre 24 victòries, 35 podis, 29 ''pole positions'' i 23 regressos ràpits en 51 Grans Premis. Va mantindre durant un extens periodo el récort de més títuls en Fòrmula 1 fins que fon desplaçat per [[Michael Schumacher]] en [[2003]]. No obstant, es manté com el pilot de millor promig de victòries, l'únic pilot que va guanyar campeonats de Fòrmula 1 en quatre escuderies distintes i el pilot campeó més longeu de l'història (46 anys i 41 dies).  

Fangio va obtindre 24 victòries, 35 podis, 29 ''pole positions'' i 23 regressos ràpits en 51 Grans Premis. Va mantindre durant un extens periodo el récort de més títuls en Fòrmula 1 fins que fon desplaçat per [[Michael Schumacher]] en [[2003]]. No obstant, es manté com el pilot de millor promig de victòries, l'únic pilot que va guanyar campeonats de Fòrmula 1 en quatre escuderies distintes i el pilot campeó més longeu de l'història (46 anys i 41 dies).  

Víctima d'un greu accident en [[Monza]] en [[1952]], estigué dos temporades alluntat dels autòdroms; una volta recuperat, es va proclamar campeó del món en [[1954]] (Maserati i Mercedes), [[1955]] (Mercedes), [[1956]] (Lancia-Ferrari). Per una atra part, va triumfar en les 12 Hores de Sebring de [[1956]] i [[1957]] en Ferrari i Maserati respectivament. Despuix d'un seqüestre en [[Cuba]] en l'any [[1958]], va obtindre la seua última victòria en febrer d'eixe mateix any en el Gran Premi d'Argentina, als 46 anys d'edat, i es va retirar de la competició uns mesos despuix.

Víctima d'un greu accident en [[Monza]] en l'any [[1952]], estigué dos temporades alluntat dels autòdroms; una volta recuperat, es va proclamar campeó del món en [[1954]] (Maserati i Mercedes), [[1955]] (Mercedes), [[1956]] (Lancia-Ferrari). Per una atra part, va triumfar en les 12 Hores de Sebring dels anys [[1956]] i [[1957]] en Ferrari i Maserati respectivament. Despuix d'un seqüestre en [[Cuba]] en l'any [[1958]], va obtindre la seua última victòria en febrer d'eixe mateix any en el Gran Premi d'Argentina, als 46 anys d'edat, i es va retirar de la competició uns mesos despuix.

 

 

 

En l'any [[2011]], en el centenari del seu naiximent, es varen realisar variades activitats en motiu del seu naiximent.

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Sempre cal tractar de ser el millor, pero mai creure's el millor.|Juan Manuel Fangio}}

{{Cita|Sempre cal tractar de ser el millor, pero mai creure's el millor.|Juan Manuel Fangio}}

En [[2011]], en el centenari del seu naiximent, es varen realisar variades activitats en motiu del seu naiximent.

* Rendall, Ivan (1995) [1993]. The Chequered Flag: 100 years of motor racing (en inglés). Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0297835505

* Vignone, Pablo (2011). El Gráfico, ed. Fangio eterno (1 edición). Argentina: Revistas Deportivas S.A. ISBN 978-987-26145-4-6

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_Fangio Juan Manuel Fangio en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_Fangio Juan Manuel Fangio en Wikipedia]