Canvis

| lloc_mort =  

| lloc_mort =  

}}

}}

'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».

Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.

Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Sigle XX]]

[[Categoria:Sigle XX]]

[[Categoria:Sigle XXI]]

[[Categoria:Sigle XXI]]