Diferència entre les revisions de "Época ibèrica en la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Dama d'Elx.jpg|thumb|350px|right|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]] | ||
L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[ | L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]]. | ||
==Época preibèrica== | ==Época preibèrica== | ||
Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la Cova del Parpalló ([[Gandia]]), etc.. | Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la [[Cova Negra]] s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la [[Cova del Parpalló]] ([[Gandia]]), etc.. | ||
Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic. | Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital". | Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital". | ||
En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on | En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on a soles anaven els caçadors d'aus de tant en tant. | ||
Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s. | Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | ||
Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | ||
També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | ||
| Llínea 30: | Llínea 31: | ||
Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. | Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. | ||
Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i despuix d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. | ||
A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren | |||
A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. | |||
== Les guerres púniques == | == Les guerres púniques == | ||
| Llínea 37: | Llínea 39: | ||
Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. | Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. | ||
Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, | Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a firmar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]]. | ||
En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i | En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Despuix de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori. | ||
Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. | Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. Despuix del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 52: | Llínea 54: | ||
* [[Conquesta romana d'Hispània]] | * [[Conquesta romana d'Hispània]] | ||
[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]] | [[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]] | ||