Diferència entre les revisions de "Parc Ribalta"

Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Ribalta3.jpg|thumb|400px|Estany. Parc Ribalta]]
[[Image:Ribalta3.jpg|thumb|400px|Estany. Parc Ribalta]]


El '''Parc Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la [[Comunitat Valenciana]].  
El '''Parc Ribalta''' o '''Passeig Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la [[Comunitat Valenciana]].


== Història ==  
== Història ==  
Llínea 9: Llínea 9:
=== Dates ===
=== Dates ===


Es creà en l'any 1868, durant uns cinquanta anys el seu desenroll.
Es creà en l'any [[1868]], durant uns cinquanta anys el seu desenroll.


En l'any [[1897]], [[Francisco Tomás Traver]] erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de [[1837]]. Dit monument fon destruit en [[1938]] i tornat a alçar en [[1980]].
En l'any [[1897]], [[Francisco Tomás Traver]] erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de [[1837]]. Dit monument fon destruit en [[1938]] i tornat a alçar en [[1980]].
Llínea 18: Llínea 18:


== Descripció ==
== Descripció ==
[[Image:Ribalta1.jpg|thumb|300px|La Pérgola, del Parc Ribalta]]
[[Image:Ribalta1.jpg|thumb|300px|Templet, del Parc Ribalta]]


El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de [[Morella]]. La redacció del proyecte, va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.
El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de [[Morella]]. La redacció del proyecte va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.


El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats per els passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''.
El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats pels passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''.
 
== Jardí ==
 
El Parc Ribalta és el jardí més emblemàtic i representatiu de la ciutat de Castelló de la Plana, pel seu gran valor històric, cultural i per la riquea botànica i edat d'alguns eixemplars.


== Localisació ==
== Localisació ==
Llínea 43: Llínea 47:
* Estany: traçat en [[1920]] en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver.
* Estany: traçat en [[1920]] en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver.
* Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste [[Francesc Tàrrega]] en [[bronze]], de l'escultor [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] ([[1915]]), i bust de [[Vicent Castell]] també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de [[1979]] de l'escultor [[Melchor Zapata]].
* Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste [[Francesc Tàrrega]] en [[bronze]], de l'escultor [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] ([[1915]]), i bust de [[Vicent Castell]] també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de [[1979]] de l'escultor [[Melchor Zapata]].
* Antiga Creu dels Caiguts: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta.
* [[Creu de Ribalta|Antiga Creu dels Caiguts o Creu del Ribalta]]: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta.
* El Menaoret i el Llegüero: en [[1986]] Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en [[1995]], a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc.
* El Menaoret i el Llegüero: en [[1986]] Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en [[1995]], a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc.
* Venus de l'estany: en [[1996]] l'escultor José Ruiz Correa sustituí la diosa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals.  
* Venus de l'estany: en [[1996]] l'escultor José Ruiz Correa sustituí la deesa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals.  
* Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous de Castelló]].
* Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous de Castelló]].


== Observacions ==
== Observacions ==


Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'[[Encesa de les gayates]], durant les [[Festes de la Magdalena]]. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i Tots Sants). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any [[2009]] es realisaren unes obres per a que poguera passar el [[TRAM de Castelló|TRAM]] (un autobús elèctric guiat), Llínea 1.
Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'[[Encesa de les gayates]], durant les [[Festes de la Magdalena]]. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions, que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i [[Tots Sants]]). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any [[2009]] es realisaren unes obres per a que poguera passar el [[TRAM de Castelló|TRAM]] (un autobús elèctric guiat), Llínea 1.


== Conjunt històric ==
== Conjunt històric-artístic ==


El parc Ribalta fon declarat conjunt històric artístic en l'any [[1981]].
El Parc Ribalta forma part de l'eix històric i artístic que compon el mateix Parc Ribalta, la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] -junt a [[La Farola (Castelló)|La Farola]]-; la plaça de Tetuán -junt a l'[[Edifici de Correus de Castelló|edifici de Correus]]- i el carrer Colón -junt a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]]-.
 
Tot el conjunt fon declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric-Artístic pel Ministeri de Cultura en l'any [[1981]] i figura inscrit com a tal en el Patrimoni Nacional i en el Patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]].


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
Llínea 61: Llínea 67:


[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Parcs]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]