Canvis

'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], 27 d'abril de [[1947]]) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].  

'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en a soles vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

Des de [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]].​ En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.  

Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]].​ En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.  

En [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

En [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.

En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.

Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.  

Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.  

* ''Jardí tancat'' [[1981]]

* ''Jardí tancat'' [[1981]]

* ''Breviari d'amor'' [[1982]]

* ''Breviari d'amor'' [[1982]]

* ''Cançons de la nostra mediterrània'' (con [[Al Tall]]) [[1982]]

* ''Cançons de la nostra mediterrània'' (junt al grup [[Al Tall]]) [[1982]]

* ''Anells d'aigua'' [[1985]]

* ''Anells d'aigua'' [[1985]]

* ''Gavines i dragons'' [[1987]]

* ''Gavines i dragons'' [[1987]]

== Premis ==

== Premis ==