Diferència entre les revisions de "Fernando Gasset"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Fernando Gasset Lacasaña
| nom = Fernando Gasset Lacasaña
| image =  
| image = [[Archiu:Fgass.jpg|250px]]
| peu =  
| peu =  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]   
}}
}}
'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 de juliol]] de [[1861]] - [[14 de juny]] de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola|Segona República]].
'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 de juliol]] de [[1861]] - [[14 de juny]] de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola|Segona República]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 20: Llínea 20:
Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].
Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].


Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de Bous]].  
Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal (Castelló)|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló|Plaça de Bous]].  


En esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en l'any [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.
En esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en l'any [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.


{{Cita|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}
{{Cita|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}
 
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==