| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. | | Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. |
| − | Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas li les denomina [[*Constructo (epistemologia)|*constructos]] o '''construccions hipotètiques'''. | + | Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas es denominen [[Constructo (epistemologia)|constructos]] o '''construccions hipotètiques'''. |
| | | | |
| | Existixen diferents tipos de variables: | | Existixen diferents tipos de variables: |
| Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | ====Variables qualitatives ==== | | ====Variables qualitatives ==== |
| | | | |
| − | Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan només poden prendre dos valors possibles, com ''sí i no'', ''home i dòna'' o ser '''*politómicas''' quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir: | + | Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan a soles poden prendre dos valors possibles, com ''sí i no'', ''home i dòna'' o ser '''*politómicas''' quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir: |
| | | | |
| − | * '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa''': La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''. | + | * '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa:''' La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''. |
| − | | |
| − | * '''Variable qualitativa nominal''': En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors.
| |
| | | | |
| | + | * '''Variable qualitativa nominal:''' En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors. |
| | | | |
| | ==== Variables quantitatives ==== | | ==== Variables quantitatives ==== |
| | Són les variables que prenen com a argument [[valor numèric|cantitats numèriques]], són [[Variable (matemàtiques)|variables matemàtiques]]. Les variables quantitatives ademés poden ser: | | Són les variables que prenen com a argument [[valor numèric|cantitats numèriques]], són [[Variable (matemàtiques)|variables matemàtiques]]. Les variables quantitatives ademés poden ser: |
| | | | |
| − | * '''[[Variable discreta]]''': És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5). | + | * '''[[Variable discreta]]:''' És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5). |
| | | | |
| − | * '''[[Variable contínua]]''': És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que existixca un valor entre dos variables. | + | * '''[[Variable contínua]]:''' És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que existixca un valor entre dos variables. |
| | | | |
| | == Segons l'influència == | | == Segons l'influència == |
| Llínea 31: |
Llínea 30: |
| | | | |
| | ==== Variables independents ==== | | ==== Variables independents ==== |
| − | Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[*Ceteris *paribus|variable]] que l'investigador manipula. | + | Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[Ceteris paribus|variable]] que l'investigador manipula. |
| | | | |
| | Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]]. | | Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]]. |
| Llínea 61: |
Llínea 60: |
| | Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents. | | Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents. |
| | | | |
| − | ==Vejau també== | + | == Vore també == |
| − | *[[Paràmetro estadístic]] | + | * [[Paràmetro estadístic]] |
| − | *[[Variable aleatòria]] | + | * [[Variable aleatòria]] |
| − | *[[Sensibilitat i especificitat (estadística)]] | + | * [[Sensibilitat i especificitat (estadística)]] |
| − | *[[Correlació]] | + | * [[Correlació]] |
| − | *[[Estadística aplicada]] | + | * [[Estadística aplicada]] |
| | | | |
| − | {{Portal|Matemàtica}}
| + | [[Categoria:Matemàtiques]] |
| − | {{RAE|variable estadística, o variable estocàstica}}
| |
| | [[Categoria:Terminologia estadística]] | | [[Categoria:Terminologia estadística]] |
| | [[Categoria:Teoria de provabilitats]] | | [[Categoria:Teoria de provabilitats]] |