Diferència entre les revisions de "Ucrània"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small> | | lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small> | ||
| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'') | | himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'') | ||
| capital =[[ | | capital =[[Kíev]] | ||
| capital_població = 2.660.401 hab. | | capital_població = 2.660.401 hab. | ||
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E | | capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E | ||
| ciutat_principal =Kíev | | ciutat_principal = [[Kíev]] | ||
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]] | | idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]] | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]] | | membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]] | ||
| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}} | | nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}} | ||
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d' | '''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Azov]] al sur. | ||
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la | El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals. | ||
El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué | El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia. | L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia. | ||
A | A mitan [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus. | ||
L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. | L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Permaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura. | ||
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar. | El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades. | Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades. | ||
En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la | En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [[Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la població, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians. | ||
Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. | Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. | ||
| Llínea 157: | Llínea 157: | ||
D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu. | D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu. | ||
Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut | Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut set presidents: | ||
* Leonid Kravtxuk ([[decembre]] de [[1991]] – [[juliol]] de [[1994]]) | |||
* Leonid Kutxma (juliol de 1994 – [[giner]] de [[2005]]) | |||
* Víktor Iúsxenko (giner de 2005 - [[febrer]] de [[2010]]) | |||
* Víktor Ianukòvitx (febrer de 2010 - febrer de [[2014]]) | |||
* Oleksandr Turtxínov (interinament, febrer de 2014 - [[maig]] de 2014) | |||
* Petrò Poroixenko (maig de 2014 - maig de [[2019]]) | |||
* Volodímir Zelenski (maig de 2019 - actualitat) | |||
El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys. | El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys. | ||
El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional. | El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional. | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Ukraine}} | |||
{{traduït de|es|Ucrania}} | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Idioma | * [[Idioma ucranià]] | ||
* [[URSS]] | * [[URSS]] | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
{{Països URSS}} | {{Països URSS}} | ||