Canvis

La seua  definició concisa seria la  d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora.

La seua  definició concisa seria la  d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora.

==Orige==

== Orige ==

És una construcció que  segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]].

És una construcció que  segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]].

==Reconquista==

== Reconquista ==

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que van sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.

Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.

==Esplendor foral==

== Esplendor foral ==

Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].   

Influenciades per la corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].   

Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La  coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, van possibilitar la seua continuïtat en el temps.

Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La  coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps.

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la  Ribera]] i de la mateixa época.

En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, a on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la  Ribera]] i de la mateixa época.

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar (arquitectura)|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, van ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

Moltes d'estes alqueries, païsages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

==Decliu==

== ecliu ==

El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de  la ciutat, ha portat a que hui només queden en peu unes poques edificacions.  

El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de  la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.  

 

 

* [[Alqueria de Falcó]]

* [[Alqueria de Falcó]]

* [[Alqueria de Julià]]

* [[Alqueria de Julià]]

* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]

* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]

* [[Alqueria del Masserof]]

* [[Alqueria de Tallarròs]]

* [[Alqueria de Voro]]

* [[Alqueria del Duc]]

* [[Alqueria del Duc]]

* [[Alqueria del Magistre]]

* [[Alqueria del Magistre]]

* [[Alqueria del Moro]]

* [[Alqueria del Moro]]

* [[Alqueria del Pi]]

* [[Alqueria del Pi (Alfafar)]]

* [[Alqueria Fonda]]

* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]

* [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]

* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]

* [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]

* [[Torre Bofilla]]

* [[Torre Bofilla]]

* [[Traella]]

* [[Traella]]

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Mas]]

* [[Mas]]

*[[Barraca]]

* [[Barraca]]

*[[Miramar (arquitectura)]]  

* [[Miramar (arquitectura)]]  

*[[Riurau]]

* [[Riurau]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Alqueries]]

[[Categoria:Alqueries]]