L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Sant Joan de la Creu"

← Edició anterior
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 941 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 37 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Juan de la Cruz, Sant''', ''Doctor de l'Iglésia'.  
{{Biografia|
| nom = Juan de Yepes Álvarez
| image = [[File:JohnCross.jpg|250px|'''Sant Joan de la Creu''']]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós, doctor de l'Iglésia.
| data_naix = [[24 de juny]] de [[1542]] 
| lloc_naix = [[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]]
| data_mort = [[14 de decembre]] de [[1591]]
| lloc_mort = [[Úbeda]], [[Jaén]], [[Espanya]]
}}
'''Sant Joan de la Creu''', en [[castellà]] '''San Juan de la Cruz''', fon un doctor de l'Iglésia. '''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], [[24 de juny]] de [[1542]] - † [[Úbeda]], [[Jaén]], [[14 de decembre]] de [[1591]]).


'''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], 24 de juny de [[1542]] – [[Úbeda]], 14 de decembre de [[1591]]).
== Primers anys ==
[[Image:San Juan.jpg|thumb|rigth| '''Juan de la Cruz, Sant''']]
[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Despuix lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.  


==Primers anys==
Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills varen anar primer a [[Arévalo]] i despuix a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.
[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Després lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.  


Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills van anar primer a [[Arévalo]] i després a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.
== Estudis ==
 
==Estudis==
Entra en el [[Colege de la Doctrina]], sent acòlit de les [[Agustines de la Magdalena]], on li va conéixer el senyor [[Alonso Álvarez de Toledo]] qui ho va colocar en l'[[hospital de la Concepció]] i li costeja els estudis pera sacerdot. Els [[jesuïtes]] funden en [[1551]] el seu colege i allí va estudiar Humanitats. Es va distinguir com un discípul agut.  
Entra en el [[Colege de la Doctrina]], sent acòlit de les [[Agustines de la Magdalena]], on li va conéixer el senyor [[Alonso Álvarez de Toledo]] qui ho va colocar en l'[[hospital de la Concepció]] i li costeja els estudis pera sacerdot. Els [[jesuïtes]] funden en [[1551]] el seu colege i allí va estudiar Humanitats. Es va distinguir com un discípul agut.  


Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment.  
Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en l'any [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment.


==Carmelita Descalç==
== Carmelita descalç ==
En [[1567]] lo van ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vingut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] pera fundar dos monasteris de frares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels frares ya contava en "frare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre frare, o frare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].  
En l'any [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].  


Inicia la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.  
Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Despuix, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.  


La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santetat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".  
La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".  


No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Van ser els germans calçats els que lo van prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya.  
No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Varen ser els germans calçats els que lo varen prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya.  


En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.  
En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.  


Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus frares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] funda els descalços de [[Córdoba]], com els de [[Mancha Real]].  
Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Despuix en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].  


Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!  
Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!  
Llínea 31: Llínea 39:
{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}
{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}


En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz comença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo.  
En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz escomença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo.  


Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor.  
Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor.  


Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell frare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege.  
Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell flare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege.  
 
Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; despuix va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els flares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el [[13 de decembre]], quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia.
 
Al final d'este resum-recort d'un flare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage per a expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[sigle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.
 
El varen canonisar en l'any [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes


Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; després va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els frares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el 13 de decembre, quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia.  
Un frare de cos sancer.


Al final d'este resum-recort d'un frare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage pera expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[segle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.
== Llibres ==


El van canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes
* ''Noche oscura''
* ''Cántico espiritual''
* ''Llama de amor viva''
* ''Subida al monte Carmelo''
* ''Noche oscura del alma''
* ''Llama de amor viva''


Un frare de cos sancer.  
== Referències ==
* Crisógono de Jesús. Vida de San Juan de la Cruz. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
* De Santiago, Miguel (1998). Antología de poesía mística española. Barcelona: Verón editores. p. XXX-XXXI. ISBN 84-7255-230-6
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/san_juan_de_la_cruz/autor_biografia/ Mancho Duque, María Jesús. «Biografía de San Juan de la Cruz». Cervantes Virtual]
* Pacho Polvorinos, Eulogio  (1998). «Desde Toledo al Calvario. Un capítulo de la biografía sanjuanista». Teresianum: Rivista della Pontificia Facoltà Teologica e del Pontificio Istituto di Spiritualità "Teresianum" 49 (2): 607-649. ISSN 0392-4556
* Sánchez Lora, José Luis (2004). El diseño de la santidad: la desfiguración de San Juan de la Cruz. Bibliotheca Montaniana. Universidad de Huelva. ISBN 978-84-96373-05-1
* [https://books.google.es/books?id=ad0SEAAAQBAJ&pg=PT76&dq=1576+la+pe%C3%B1uela+la+corenzuela&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwig8-Op59j9AhWZTqQEHWZ_DvMQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=1576%20la%20pe%C3%B1uela%20la%20corenzuela&f=false Silvano Giordano (2020). «Santa Teresa de Jesús y san Juan de Ávila». Vida y obra de San Juan de Ávila: Actas del II Congreso Internacional sobre San Juan de Ávila (Almuzara)]


==Llibres==
== Bibliografia ==
*Noche oscura
* Antolín, Fortunato (1990). San Juan de la Cruz en Segovia. Apuntes históricos. Caja Segovia. ISBN 84-505-9551-7
*Cántico espiritual
* Baruzi, J. (1991). San Juan de la Cruz y el problema de la experiencia mística. Valladolid, Junta de Castilla y León. ed.or. 1924. París, PUF. Traducción Carlos Ortega. Prólogo a la edición castellana: José Jiménez Lozano; Postfacio Rosa Rossi
*Llama de amor viva
* Alonso, Dámaso (1993). «La poesía de San Juan de la Cruz». Thesaurus: Boletín del instituto Caro y Cuervo. Ejemplar dedicado a: Muestra antológica 1945-1985.T. II: historia de la Literatura, Filología y análisis literario 48 (2): 27-50. ISSN 0040-604X
*Subida al monte Carmelo
* Roda García, Luis (2020). Cunas, tumbas y huellas. Ediciones Nobel. ISBN 978-84-8459-756-8
*Noche oscura del alma
* Roth, Norman. Conversos, Inquisition, and the Expulsion of the Jews from Spain, Madison, WI: The University of Wisconsin Press, 1995, pp. 157, 369
*Llama de amor viva
* Thompson, C.P., St. John of the Cross: Songs in the Night, London: SPCK, 2002, p. 27


==Vore  també==
== Enllaços externs ==
*[http://es.catholic.net/escritoresactuales/664/1956/articulo.php?id=21203 Sant Joan de la Creu de Jesús Martí Ballester]  
{{Commonscat|Juan de la Cruz}}
*[http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimedia]  
 
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a San Juan de la Cruz]
* [http://es.catholic.net/escritoresactuales/664/1956/articulo.php?id=21203 Sant Joan de la Creu de Jesús Martí Ballester]  
* [http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimèdia]  
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a Sant Joan de la Creu]
* [http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=1214&m=DICIEMBRE&l=A Biografía de San Juan de la Cruz en Santoral Católic de www.divinavoluntad.net]
* [http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=1214&m=DICIEMBRE&l=A Biografía de San Juan de la Cruz en Santoral Católic de www.divinavoluntad.net]
* [http://www.enciclopediacatolica.com/j/juandelcruz.htm ''L' Enciclopedia Católica'': San Juan de la Cruz]
* [http://www.enciclopediacatolica.com/j/juandelcruz.htm ''L' Enciclopedia Catòlica'': San Juan de la Cruz]
* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l' Obra Poética de San Juan de la Cruz]
* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l'obra poética de Sant Joan de la Creu]
* [http://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/default.htm ''Poesíes, San Juan de la Cruz'' en el Centre Virtual Cervantes]
* [http://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/default.htm ''Poesíes, San Juan de la Cruz'' en el Centre Virtual Cervantes]
* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colección de Poemes Representatius de este Reconegut Poeta Espanyol]
* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colecció de poemes representatius d'este poeta espanyol]
* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Cortometrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]
* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Curtmetrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]
 


[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Sant_Joan_de_la_Creu»