31 955
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Amparo Fabra''' ([[Valéncia]], [[1947]]) és empresaria i una dòna experta en indumentària valenciana. És presidenta de la Fundació del [[Museu de la Seda]] de la ciutat de Valéncia.
{{Biografia|
| nom = Amparo Fabra
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Empresària.
| data_naix = [[1947]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Amparo Fabra''' ([[Valéncia]], [[1947]]) és una empresària [[Valencians|valenciana]] i una dòna experta en indumentària valenciana. És presidenta de la Fundació del [[Museu de la Seda]] de la ciutat de Valéncia.
== Biografia ==
== Biografia ==
Amparo Fabra començà a treballar com a administrativa en l'empresa d'[[Ernesto Martínez Colomer]] nomenada ''[[Lanas Aragón (empresa)|Lanas Aragón]]'' i de molt menuda li agradava fer llavors ademés de ser molt apassionada a l'història. En només setze anys començà la seua gran afició per l'indumentària valenciana. Sempre li ha agradat visitar museus i llegir llibres d'art. En l'any [[1980]] elegiren a sa filla, Amparo Morales Fabra, [[Fallera|fallera major infantil]] i ella li va fer tot l'equipage. Enrique Marzal, un amic d'ella, li va deixar uns llibres i en sa casa li feu l'equipage i també els trages d'amigues de la seua filla. Presentà una de les peces a un concurs, organisat per Vicent Enguidanos, i el guanyà. Des d'eixe moment començà a dedicar-se per complet a l'indumentària valenciana fins a hui.
Amparo Fabra començà a treballar com a administrativa en l'empresa d'[[Ernesto Martínez Colomer]] nomenada ''[[Lanas Aragón (empresa)|Lanas Aragón]]'' i de molt chicoteta li agradava fer llavors ademés de ser molt apassionada a l'història. En només setze anys començà la seua gran afició per l'indumentària valenciana. Sempre li ha agradat visitar museus i llegir llibres d'art. En l'any [[1980]] elegiren a sa filla, Amparo Morales Fabra, [[Fallera|fallera major infantil]] i ella li va fer tot l'equipage. L'indumentariste Enrique Marzal, amic d'ella, li va deixar uns llibres i en sa casa li feu l'equipage i també els trages d'amigues de la seua filla. Presentà una de les peces a un concurs, organisat per Vicent Enguidanos, i el guanyà. Des d'eixe moment començà a dedicar-se per complet a l'indumentària valenciana fins a hui.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==