Canvis

360 bytes afegits ,  16 juliol
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio ([[1820]])]]
 
[[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio ([[1820]])]]
'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - † [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>
+
'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - † [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>Lafuente Ferrari, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 9: Llínea 9:  
En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.  
 
En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.  
   −
Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en [[Barcelona]] el [[21 de maig]] de [[1815]]. Part per a [[Madrit]], on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en [[agost]] pintor de cambra del rei [[Ferrando VII d'Espanya]] despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar ''Les glòries d'Espanya'', que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.
+
Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en [[Barcelona]] el [[21 de maig]] de [[1815]]. Part per a [[Madrit]], on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en [[agost]] pintor de cambra del rei [[Ferrando VII d'Espanya]] despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar ''Les glòries d'Espanya'', que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.
    
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 21: Llínea 21:  
</gallery>
 
</gallery>
 
</center>
 
</center>
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
 +
 +
== Bibliografia==
 +
 +
* Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
 +
* Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7
 +
* Ramírez Domínguez, J.A., "Clasicismo y romanticismo en la pintura", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
68 715

edicions