Diferència entre les revisions de "Afinitat electrònica"
m Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>. | Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>. | ||
També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia | També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia d'ionisació d'orde zero. | ||
Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc. | Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica == | == Métodos per a determinar l'afinitat electrònica == | ||
En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia | En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia d'ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc. | ||
== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica == | == Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica == | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació. | L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació. | ||
Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els | Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gasos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida. | ||
Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica: | Anem a destacar alguns aspectes relacionats en l'A.I. que s'inferixen pel lloc i zona de l'element en la taula periòdica: | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| colspan="19" | | | colspan="19" | | ||
|----- align="CENTER" | |----- align="CENTER" | ||
| [[Elements del | | [[Elements del periodo 1|'''1''']] | ||
| bgcolor="#00ff33" | [[Hidrogen|H]]<br />-73 | | bgcolor="#00ff33" | [[Hidrogen|H]]<br />-73 | ||
| colspan="16" | | | colspan="16" | | ||
| Llínea 159: | Llínea 159: | ||
|}</center> | |}</center> | ||
<center>[[Taula periòdica dels elements|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)|J]]/[[mol]]</center> | <center>[[Taula periòdica dels elements|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)|J]]/[[mol]]</center> | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Energia | * [[Energia d'ionisació]] | ||
* [[Electronegativitat]] | * [[Electronegativitat]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
* House J.E. “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008. | * House J.E. “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008. | ||