Diferència entre les revisions de "Roure valencià"
(Enllaços externs) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El roure valencià (''Quercus faginea'') és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d’Àfrica. | El roure valencià (''Quercus faginea'') és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d’Àfrica. | ||
| − | + | == Descripció == | |
El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular. | El ''Quercus faginea'' és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
- Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment. | - Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment. | ||
| − | + | == Hàbitat == | |
| − | |||
Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S’associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera. | Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S’associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera. | ||
| − | + | == Taxonomia == | |
''Quercus faginea'' fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l’Encyclopédie Méthodique Botanique l’any 1785. | ''Quercus faginea'' fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l’Encyclopédie Méthodique Botanique l’any 1785. | ||
| − | + | == Etimologia == | |
- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca. | - Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca. | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
| − | + | == Subespècies, varietats i hibridacions == | |
Es reconeixen dos tàxons principals: | Es reconeixen dos tàxons principals: | ||
Revisió de 17:44 20 jul 2025
Quercus faginea
El roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu. És una espècie endèmica de la península Ibèrica i el nort d’Àfrica.
Descripció
El Quercus faginea és un arbre de talla mijana, de creiximent moderat i copa irregular.
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o oblonga, en el marge dentat i punchós. Presenten color vert fosc per l’anvers i més clar i pilós pel revers. Marcescent o semí-caduca.
- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.
- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota.
- Soca: grisenca, rugosa i clavillada verticalment.
Hàbitat
Tolera tot tipo de sol, i requerix condicions semblants a la carrasca, preferint zones més fresques i humides. S’associa en atres espècies del genere Quercus, com la carrasca, el coscoll o la surera.
Taxonomia
Quercus faginea fon descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en l’Encyclopédie Méthodique Botanique l’any 1785.
Etimologia
- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca.
- faginea: epítet usat per Lamarck en 1785 per la semblança de la fulla en la del faig (Fagus).
Subespècies, varietats i hibridacions
Es reconeixen dos tàxons principals:
- Quercus faginea subs. faginea
- Quercus faginea subs. broteroi
És freqüent que hibriden en atres espècies del genere Quercus.