39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==
== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==
Despuix del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].
[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]
[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]
== El sigle XX ==
== El sigle XX ==
A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/>
A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de l'any [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/>
[[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]
[[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut.
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut.
El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]].
El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en l'any [[1949]].
La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. En 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. En 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
[[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]
[[Image:Inpoldering Flevoland.gif|thumb|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre els anys 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en l'any [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]
Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.
Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) e inclús polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.
Despuix de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].
En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.
En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Països Baixos]]
* [[Països Baixos]]
*[[Països Baixos (topònim)]]
* [[Països Baixos (topònim)]]
*[[Tractat d'Utrecht]]
* [[Tractat d'Utrecht]]
== Referències ==
== Referències ==