Diferència entre les revisions de "Nut"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Nun i Nunet '''Nut''' o '''Nuit''' ''La Gran'', (nom egipcíac: Nut. Nom grec: Nut. Deitat grega en la que e…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
La seua morada era un sicomor ([[figuera]]) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la [[Verge Maria]] es va assentar per a descansar en el seu viage a [[Egipte]]. | La seua morada era un sicomor ([[figuera]]) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la [[Verge Maria]] es va assentar per a descansar en el seu viage a [[Egipte]]. | ||
El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per [[Thot]] (el deu del saber) qui repte a [[Jonsu]] (deu de la [[lluna]]) en un partit d'[[escacs]] en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou. | El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per [[Thot]] (el deu del saber) qui repte a [[Jonsu]] (deu de la [[lluna]]) en un partit d'[[escacs]] en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou. | ||
== Cult == | == Cult == | ||
Deesa originària d'Heliópolis, va tindre santuaris en Menfis i Dendera. | Deesa originària d'Heliópolis, va tindre santuaris en Menfis i Dendera. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
