Fruit

Fruit
Classificació científica

Fruit és el nom que rep, en botànica, l’estructura que es desenrolla a partir de l’ovari d’una flor fecundada, i que conté la o les llavors. El fruit servix per protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.

Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s'obren o no quan maduren.

Classificació

Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris:

La textura del pericarpi (sec o carnós).

Si s’obren o no quan maduren (dehiscents o indehiscents).

Fruits secs

Es caracterisen per un pericarpi sec i dur en madurar. Poden ser:

Dehiscents

Són aquells que s'obren en madurar per a lliberar les llavors:

Càpsula – s’obri per diversos carpels (ex: rosella).

Bajoca – típica de les fabàcees, s’obri per dos costats (ex: garrofera, fava).

Folícul – s’obri només per una vora (ex: vinca).

Siliqua – fruït allargat que s’obri per dos valves deixant una membrana central (ex: colza).

Indehiscents

No s'obren quan maduren. Eixemples:

Núcula – fruït sec, dur i tancat (ex: roure, avellaner).

Cariopsi – la llavor està soldada al pericarpi (ex: blat, ordi).

Aqueni – llavor lliure dins del fruït (ex: granets de la fraula).

Samara – aqueni alat (ex: auró).

Cipsela – fruit típic de les compostes (ex: gira-sol).

Fruits carnosos

Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors.

Drupa – fruit d’una sola llavor envoltada per un endocarpi dur o pinyol (ex: oliva, cirera).

Baya – tot el fruit és carnós, conté diverses llavors (ex: tomata, raïm).

Poma – fruit fals que inclou el receptàcul (ex: pomera, perera).

Hesperidi – típic dels cítrics, en sacs sucosos en l’interior (ex: taronja, llima).

Pepònide – fruit allargat i carnós, propi de les cucurbitàcees (ex: carabassa, meló).

Fruits múltiples i infrutescència

Fruit múltiple – prové de diversos ovaris d’una sola flor (ex: mora).

Infrutescència – fruit format a partir d’una inflorescència completa (ex: figuera, pinya tropical).

Fruits falsos

Són fruits que es formen a partir d’estructures florals a banda de l’ovari:

Poma – prové del receptàcul floral.

Fraula – el fruit verdader són els aquenis de la superfície.

Figa – infrutescència en forma de siconi.

Dispersió

Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes:

Anemocòria – dispersió pel vent (ex: samara, cipsela).

Zoocòria – dispersió per animals (ex: fruits carnosos).

Hidrocòria – dispersió per l’aigua (ex: coco).

Autocòria – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor).

Importància

Els fruits tenen una gran importància per a l’alimentació humana, per la seua aportació en nutrients, fibres i vitamines. També són utilisats per a la producció d’olis vegetals, medicaments i productes industrials.

Enllaços externs

Entrada «Fruit» – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Artícul sobre «Fruit» en la Wikipedia castellana