Diferència entre les revisions de "G"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Latin G.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra G]] | |||
La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. | La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. | ||
| Llínea 13: | Llínea 14: | ||
=== S'escriu ge === | === S'escriu ge === | ||
* En sò de [g] (gat) | * En sò de [g] (gat) | ||
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. | # Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, [[got]], gust, regal, engolir, [[aigua]]. | ||
# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita. | # Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, [[figuera]], esguita. | ||
# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic. | # Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic. | ||
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | # En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | ||
# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, [[dracma]], estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. | ||
# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera. | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; [[sanc]], no sang, pero sangonera. | ||
* En sò de [ʤ] (girar) | * En sò de [ʤ] (girar) | ||
# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]]. | ||
# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, [[jeroglífic]]. | ||
# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia. | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia. | ||
# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. | ||
* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''. | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', [[llenguage]], no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''. | ||
* En sò de [ʧ] (roig) | * En sò de [ʧ] (roig) | ||
# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les quals la I del grup sí que es pronuncia). | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia). | ||
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | ||
# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar. | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
*[[Alfabet valencià]] | * [[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 38: | Llínea 39: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|G}} | |||
{{Commonscat|G}} | {{Commonscat|G}} | ||