L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Catedral de Jaén"

← Edició anterior
desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 623 edicions
VisualWikitext
Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 13: Llínea 13:
|cronologia =
|cronologia =
|localisació = [[Jaén]]
|localisació = [[Jaén]]
|coordenades = {{coord|37|45|54.7|N|3|47|23.24|W}}
|coordenades =  
|estil = [[Renaiximent]]
|estil = [[Renaiximent]]
|materials_utilisats =  
|materials_utilisats =  
Llínea 37: Llínea 37:
A causa de greus deficiències en la seua construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (en l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), en tanta mala sort, que en [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaiximent|renaixentista]].  
A causa de greus deficiències en la seua construcció, s'hagué de tornar a reconstruir a partir de [[1494]] (en l'any [[1500]] va ser requerit [[Enrique Egas]] per fer una taxació), en tanta mala sort, que en [[1525]] el [[cimbori]] tingué una ensulsiada, quan es tornà a emprendre la gran reforma per arribar fins a l'actual construcció [[renaiximent|renaixentista]].  


Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment en la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en capell'', que s'observa asseguda sobre un cantó del [[fris]] gòtic.
Esta adaptació es va anar realisant en diferents fases i per això hi ha els diferents estils visibles. De fet, les restes de la catedral gòtica poden observar-se principalment en la part baixa de la cara oriental. Pertany a estes restes la famosa ''Mona en capell'', que s'observa assentada sobre un cantó del [[fris]] gòtic.


Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de l'any [[1570]] fins a [[1802]]), i varen ser molts els [[arquitecte]]s que varen dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.
Encara que l'obra renaixentista va durar més de 200 anys (des de l'any [[1570]] fins a [[1802]]), i varen ser molts els [[arquitecte]]s que varen dirigir la seua construcció, presenta una excepcional harmonia entre els seus diferents estils.
Llínea 52: Llínea 52:
Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  
Abans d'arribar a esta frontera es troba una llonja rectangular tancada per una reixa de [[forja|ferro forjat]] realisada l'any [[1800]] per Manuel Martínez Rodríguez.  


Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentista]], encara que varen ser acabades a principis del [[sigle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de [[ferro]]; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que dispon la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].
Són precisament les dos torres les que donen al conjunt l'aspecte [[renaiximent|renaixentiste]], encara que varen ser acabades a principis del [[sigle XVIII]]. S'alcen a xixanta metros, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una [[balustrada]] de [[ferro]]; el segon cos és octogonal en huit obertures acabades en [[arc de mig punt|arcs de mig punt]], rematades en unes [[cúpula|cúpules]] esfèriques i, sobre estes, unes creus de ferro. La [[torre]] de l'esquerra és la nomenada de les Campanes, per haver-hi les nou [[campana|campanes]] de les que dispon la catedral. La més antiga és de l'any [[1546]].


Els arquitectes que varen intervindre en la seua construcció varen ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.
Els arquitectes que varen intervindre en la seua construcció varen ser Eufrasio López de Rojas, el seu discípul Blas Antonio Delgado i, finalment, Miguel de Quesada.
Llínea 86: Llínea 86:
El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cada u dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant una llum d'[[argent]].
El [[presbiteri]] elevat sobre el restant del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], en l'any [[1658]]. En cada u dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant una llum d'[[argent]].


L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat en [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en [[bronze]].
L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] ([[1789]]-[[1793]]). Situat en el terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] [[roig]] formant un quadrat de cinc metros de costat; sobre este, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre en acabats de [[bronze]]; en el seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat en [[Madrit]]. Consta de huit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per a rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en [[bronze]].


Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].
Rodegen este templet les figures de sis àngels de marbre [[blanc]], realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].
Llínea 171: Llínea 171:
Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[sigle XV]] i del [[sigle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].
Les [[pintura|pintures]] estan datades entre finals del [[sigle XV]] i del [[sigle XIX]], encara que el periodo en major número d'obres és el [[barroc]].
* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Sigle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>
* ''Pietat''. [[Pedro Machuca]]. [[Sigle XVI]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/piedadg.jpg Pietat de Pedro Machuca.]</ref>
* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Segle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>
* La ''Sagrada Família de la Cinta'' de Pedro Machuca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/virgendelacinta.jpg Sagrada Família de la Cinta ]</ref>
* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>
* ''L'Anunciació''. Escola flamenca. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/Encarnacion.jpg L'Anunciació]</ref>
* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Segle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>
* ''Flagellació''. Alonso de Baena. [[Sigle XVII]]<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/flagelacion.jpg Flagellació de Alonso Baena.]</ref>
* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Sigle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>
* ''Adoració dels Reis''. Escola italiana. Sigle XVII.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/magos.jpg Adoració dels Reis.]</ref>
* ''Discípuls d'Emaús''. [[Sigle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>
* ''Discípuls d'Emaús''. [[Sigle XVIII]].<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/emaus.jpg Discípuls d'Emaús.]</ref>
Llínea 179: Llínea 179:
En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.
En [[escultura]] hi ha més obres renaixentistes que barroques.


* ''Sant Llorenç''. Sigle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Segle XVI.]</ref>
* ''Sant Llorenç''. Sigle XVI<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/sanlorenzo.jpg Image de Sant Llorenç. Sigle XVI.]</ref>
* ''Naiximent''. Relleu policromat. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del sigle XVI.]</ref>
* ''Naiximent''. Relleu policromat. Sigle XVI.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/nacimiento.jpg Naiximent del sigle XVI.]</ref>


Llínea 199: Llínea 199:


* '''''Desiderantes'''''  
* '''''Desiderantes'''''  
Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'arxiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>
Esta bula, expedida per [[Juli III]] el dia [[14 de juliol]] de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del Papa Climent VII. L'original es conserva en l'archiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref>


== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==
== Iglésia del Sagrari (Capella del Santíssim) ==
Llínea 225: Llínea 225:
* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]
* [http://www.diocesisjaen.es/ Visita en fotografies de la Catedral]


 
{{Llista artículs destacats}}


[[Categoria:Jaén]]
[[Categoria:Jaén]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Catedral_de_Jaén»