Diferència entre les revisions de "Ruda"
m Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat' |
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:Ruta graveolens 1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]] | ||
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea. | La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 14: | Llínea 13: | ||
== Espècies == | == Espècies == | ||
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional | Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional | ||
== Usos medicinals == | == Usos medicinals == | ||
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la [[menstruació]] estimulant els músculs de l'[[úter]]. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], | Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la [[menstruació]] estimulant els músculs de l'[[úter]]. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], l'[[epilèpsia]], còlics, [[cuc|cucs]] intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als [[ull|ulls]] tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell. | ||
== Accions farmacològiques == | == Accions farmacològiques == | ||
* Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'[[úter]]. | |||
* Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal. | |||
* Acció dermatològica: sobre la [[pell]] la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè. | |||
== Toxicitat == | |||
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]]. | |||
== Referències == | |||
* Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X | |||
* Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269 | |||
== | == Bibliografia == | ||
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | |||
* Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997 | |||
* Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Ruta}} | |||
{{Wikispecies|Ruta}} | |||
{{DGLV|Ruda}} | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Plantes medicinals]] | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||