157 633
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' l’' a ' l''
[[File:Rosa dels Vents a Fanzara.jpg|thumb|350px|Rosa dels vents]]
[[File:Rosa dels Vents a Fanzara.jpg|thumb|350px|Rosa dels vents]]
La '''rosa dels vents''' o rosa nàutica és un [[círcul]] dividit en trentadós parts que marquen els quatre punts cardinals i vintihuit intermijos en que es dividix l’horisó. La seua invenció s'atribuïx al mallorquí [[Ramon Llull]], encara que la descripció detallada que dona [[Plinio el vell]] en el llibre II podria haver segut la seua referència bàsica.
La '''rosa dels vents''' o rosa nàutica és un [[círcul]] dividit en trentadós parts que marquen els quatre punts cardinals i vintihuit intermijos en que es dividix l'horisó. La seua invenció s'atribuïx al mallorquí [[Ramon Llull]], encara que la descripció detallada que dona [[Plinio el vell]] en el llibre II podria haver segut la seua referència bàsica.
En les cartes de navegació es representa per 32 rombos (deformats) units per un extrem mentres l'atre senyala el rumbo sobre el círcul de l'horisó. Sobre el mateix se situa la [[Flor de lis|flor de lis]] en la que es solen representar el [[Nort]], que es documenta a partir del [[sigle XV]].
En les cartes de navegació es representa per 32 rombos (deformats) units per un extrem mentres l'atre senyala el rumbo sobre el círcul de l'horisó. Sobre el mateix se situa la [[Flor de lis|flor de lis]] en la que es solen representar el [[Nort]], que es documenta a partir del [[sigle XV]].
5. En sentit horari, es dividix la rosa dels vents en 6.400 parts, a este rumbo se li denomina indicació en mil angular o en milèsimes d'artilleria partint de la referencia N com 0º. La divisió de la circumferència en 6.400 milèsimes dona lloc a que tots els punts cardinals són un múltiple exacte d'esta unitat angular.
5. En sentit horari, es dividix la rosa dels vents en 6.400 parts, a este rumbo se li denomina indicació en mil angular o en milèsimes d'artilleria partint de la referencia N com 0º. La divisió de la circumferència en 6.400 milèsimes dona lloc a que tots els punts cardinals són un múltiple exacte d'esta unitat angular.
== Etimologia ==
* Tramontana, -nes (Del llatí transmōntāna, de l'atre costat de les montanyes). Vent procedent del nort i es caracterisa per ser molt fret.
* Gregal, -ls (Del llatí graegālis, de Grècia). Vent procedent del nordest.
* Llevant (Del llatí levante, que s'alça). Vent que bufa de l'est.
* Xaloc (De l'àrap šalōk, mat. sign.) Vent del surest.
* Migjorn, -ns (Del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, migdia). Vent del sur.
* Llebeig (Del mossàrap labáč, i este del baix grec libíči, provinent de Líbia). Vent que bufa del suroest.
* Ponent, -ts (Del llatí ponĕnte, sōle, que es pon). Punt cardinal de l'horisó per a on es pon el Sol en els equinocis. // Part del dit punt cardinal de l'horisó; regió, territori, etc., de l'oest. // Vent procedent de dit punt.
* Mestral (Del llatí magistrāle, magistral) s. m. Vent del noroest. observ. En algunes localitats valencianes es denomina vent d'Aragó. En la zona nort valenciana també es denomina cerç. Dialectalment es diu maestral.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==