Diferència entre les revisions de "Historia del catalanisme"
Text reemplaça - 'paisos' a 'països' |
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== El catalanisme “acultural” i intransigent == | == El catalanisme “acultural” i intransigent == | ||
Els fans de Walter Scott catalans, els “historiadors” com els *Bofarull o *Pi i *Arimon, van a influir en les futures publicacions que aniran sorgint a lo llarc del S.XIX. Tant és aixina que aniran apareixent autors cada volta més radicals, en plantejaments molt agressius respecte als que iniciaven els *Bofarull. De fet esta família hui poden semblar-nos més be pertanyents a un catalanisme molt “*light”. Aixina que, no molt més vesprada de la restauració dels *Jocs *Florals apareixen autors com *Mateu Bruguera, curiosament * | Els fans de Walter Scott catalans, els “historiadors” com els *Bofarull o *Pi i *Arimon, van a influir en les futures publicacions que aniran sorgint a lo llarc del S.XIX. Tant és aixina que aniran apareixent autors cada volta més radicals, en plantejaments molt agressius respecte als que iniciaven els *Bofarull. De fet esta família hui poden semblar-nos més be pertanyents a un catalanisme molt “*light”. Aixina que, no molt més vesprada de la restauració dels *Jocs *Florals apareixen autors com *Mateu Bruguera, curiosament *carliste, membre de la Real Acadèmia dels *Bones *Lletres de Barcelona, que en 1871 nos presenta “una *abominable conquista castellana” a lo llarc de la seua “Història del memorable lloc i bloqueig de Barcelona i heròica defensa dels furs i privilegis de Catalunya en 1713 i 1714”. L'image adjunta pertanyent a dita obra és més que *ilustrativa. Es tracta d'un document que arreplega informació extreta de “les Narracions Històriques del *austracista exiliat, *Castellví”, sent este l'únic aspecte d'interés. Pero escrit durant una ofensiva *carliste, es tracta d'un intent d'introducció del “virus catalaniste” en el *carlismo, introduint-los en l'odi a lo castellà. No obstant no serà verdaderament fins al S.XX, i passat 1898, quan verdaderament partix dels *carlistes es faran catalanistes conservadors, ya que els decepcionats partidaris dels “Carlos” en reclamar furs, convergiran en este punt en el moviment catalaniste, sobretot quan este es passe també a la política conservadora. | ||
Lo cert és que despuix d'esta publicació va aparéixer en Barcelona, en 1872 un panflet anònim en el títul de “Els *catalans i *sos *furs. *Llibret *dictat *per un *fill de la *terra; tot ell escrit en català”, en un to agressiu que conté una apologia de la llengua catalana, radicals mostres d'odi contra Castella com *opresora i *expoliadora de Catalunya, una vora a les glòries medievals, i una reivindicació de les llibertats perdudes davant els francesos, l'orgull dels catalans per ser “espanyols” i un militant “catolicisme”. Tenim aixina que, un eixemple de contaminació del *carlismo a través del catalanisme cultural més intransigent, iniciat per l'us i abús de la confrontació interessada de Catalunya contra Castella en noveles escrites en l'estil de Walter Scott, noveles que faran que s'escriga l'història de Catalunya adaptant-se a les mentires i falàcies explicades en dites obres. El virus catalaniste comença a contagiar a atres àmbits de la societat catalana, ara el *carlismo, despuix l'economia, la religió, etc… | Lo cert és que despuix d'esta publicació va aparéixer en Barcelona, en 1872 un panflet anònim en el títul de “Els *catalans i *sos *furs. *Llibret *dictat *per un *fill de la *terra; tot ell escrit en català”, en un to agressiu que conté una apologia de la llengua catalana, radicals mostres d'odi contra Castella com *opresora i *expoliadora de Catalunya, una vora a les glòries medievals, i una reivindicació de les llibertats perdudes davant els francesos, l'orgull dels catalans per ser “espanyols” i un militant “catolicisme”. Tenim aixina que, un eixemple de contaminació del *carlismo a través del catalanisme cultural més intransigent, iniciat per l'us i abús de la confrontació interessada de Catalunya contra Castella en noveles escrites en l'estil de Walter Scott, noveles que faran que s'escriga l'història de Catalunya adaptant-se a les mentires i falàcies explicades en dites obres. El virus catalaniste comença a contagiar a atres àmbits de la societat catalana, ara el *carlismo, despuix l'economia, la religió, etc… | ||
Un atre membre de la ya citada Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i ademés membre de la Real Acadèmia Espanyola de l'Història, va anar Josep *Coroleu, el qual en 1878 publica “Els Furs de Catalunya”, en la qual intenta construir una Constitució per a la Nació Catalana, basant-se principalment en constitucions d'atres països, *incluída l'espanyola i inspirant-se en els antics furs catalans. Dita obra arreplega absurts com considerar la Nació Catalana la formada pels territoris a on segons ell es parla català: Catalunya en els Comtats del Rosselló i Cerdanya, Valéncia i Mallorca. Ademés nos parla d'un complex *confederativo *espeluznante: La Nació Catalana estarà *confederada entre sí i també en el Regne d'Aragó, *peró ademés el Principat de Catalunya estarà també *confederado en els Comtats del Rosselló i la Cerdanya. És dir tres nivells de confederació, que nos ve a indicar el *estupidismo heretat de la família *Bofarull i el seu nul enteniment del feudalisme i el fi de l'Antic Règim. Ademés de *Coroleu i *Mateu Bruguera aniran sorgint atres publicacions en les que cada volta, en més despropòsits es va extremant el catalanisme *acultural, arreplegant de fet atres idees que s'estaven donant en Europa, en l'unificació d' | Un atre membre de la ya citada Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i ademés membre de la Real Acadèmia Espanyola de l'Història, va anar Josep *Coroleu, el qual en 1878 publica “Els Furs de Catalunya”, en la qual intenta construir una Constitució per a la Nació Catalana, basant-se principalment en constitucions d'atres països, *incluída l'espanyola i inspirant-se en els antics furs catalans. Dita obra arreplega absurts com considerar la Nació Catalana la formada pels territoris a on segons ell es parla català: Catalunya en els Comtats del Rosselló i Cerdanya, Valéncia i Mallorca. Ademés nos parla d'un complex *confederativo *espeluznante: La Nació Catalana estarà *confederada entre sí i també en el Regne d'Aragó, *peró ademés el Principat de Catalunya estarà també *confederado en els Comtats del Rosselló i la Cerdanya. És dir tres nivells de confederació, que nos ve a indicar el *estupidismo heretat de la família *Bofarull i el seu nul enteniment del feudalisme i el fi de l'Antic Règim. Ademés de *Coroleu i *Mateu Bruguera aniran sorgint atres publicacions en les que cada volta, en més despropòsits es va extremant el catalanisme *acultural, arreplegant de fet atres idees que s'estaven donant en Europa, en l'unificació d'Alemanya i Itàlia, les demandes nacionals de *Hungria, Sèrbia, etc.. No només es parla d'unitat llingüística, sino també de raça, buscant en este àmbit el fet diferencial, per si l'idioma no fora prou, i aixina trobem ya en 1878 autors com Salvador *Sanpere que nos parlen de la “*rassa catalana”. També a destacar el Bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, impulsor del catalanisme tradicionaliste i catòlic, i la seua frase “Catalunya serà cristiana o no serà”. | ||
Aixina que tenim una corrent del catalanisme que apartant-se de l'amor per la cultura, i per la pròpia Catalunya, només buscar centrar-se en odiar i odiar i odiar a tot lo Castellà, i eixe odi serà el motor de dita corrent. I és eixe odi el que els portarà a inventar o a *rebuscar qualsevol clavill del passat o inclús del present que els servixca per a *victimizar a Catalunya, #lo que es traduirà en una justificació per a odiar a Castella. Esta corrent res cultural, *acultural, serà la que, una volta passada de la cultura a la política, a partir de 1898 triumfarà, i la que hui nos ha aplegat i nos governa. Eixemple d'esta *intransigencia *acultural centralisada en la *castellanofobia la veem en acollir-se a donar per certa l'història de que un Conseller de Barcelona, un tal *Fivaller va obligar al primer Rei *Trastámara d'Aragó, Fernando I, a respectar les lleis catalanes. Dita història que si be és molt anterior al S.XIX no té soport documental i és més que qüestionable la seua veracitat, no obstant cal dir que el tal *Fivaller no representava a la Generalitat, sino al Consell de *Cent de Barcelona, per #lo que la seua reclamació s'acollia únicament a l'àmbit barcelonés, no podent ser considerada en conseqüència una reivindicació “catalana” en contraposició al poder “castellà” que ha usurpat el poder dels Reis “catalans”. Pero ademés d'eixe matís, és que antigament també circulava l'història de com *Fivaller, en caure malalt Fernando de *Antequera en Igualada (Barcelona), encara a risc d'emmalaltir va intentar sanar al seu Rei chuplant-li les llagues, #lo que era venut en Catalunya, com un símbol de fidelitat dels catalans al seu Rei, el Rei d'Aragó i despuix també Rei d'Espanya. Pero això últim no es comentava, ni es comenta hui en dia, ya que s'ix de la llínea *castellanófoba del nacionalisme català. | Aixina que tenim una corrent del catalanisme que apartant-se de l'amor per la cultura, i per la pròpia Catalunya, només buscar centrar-se en odiar i odiar i odiar a tot lo Castellà, i eixe odi serà el motor de dita corrent. I és eixe odi el que els portarà a inventar o a *rebuscar qualsevol clavill del passat o inclús del present que els servixca per a *victimizar a Catalunya, #lo que es traduirà en una justificació per a odiar a Castella. Esta corrent res cultural, *acultural, serà la que, una volta passada de la cultura a la política, a partir de 1898 triumfarà, i la que hui nos ha aplegat i nos governa. Eixemple d'esta *intransigencia *acultural centralisada en la *castellanofobia la veem en acollir-se a donar per certa l'història de que un Conseller de Barcelona, un tal *Fivaller va obligar al primer Rei *Trastámara d'Aragó, Fernando I, a respectar les lleis catalanes. Dita història que si be és molt anterior al S.XIX no té soport documental i és més que qüestionable la seua veracitat, no obstant cal dir que el tal *Fivaller no representava a la Generalitat, sino al Consell de *Cent de Barcelona, per #lo que la seua reclamació s'acollia únicament a l'àmbit barcelonés, no podent ser considerada en conseqüència una reivindicació “catalana” en contraposició al poder “castellà” que ha usurpat el poder dels Reis “catalans”. Pero ademés d'eixe matís, és que antigament també circulava l'història de com *Fivaller, en caure malalt Fernando de *Antequera en Igualada (Barcelona), encara a risc d'emmalaltir va intentar sanar al seu Rei chuplant-li les llagues, #lo que era venut en Catalunya, com un símbol de fidelitat dels catalans al seu Rei, el Rei d'Aragó i despuix també Rei d'Espanya. Pero això últim no es comentava, ni es comenta hui en dia, ya que s'ix de la llínea *castellanófoba del nacionalisme català. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
== El desastre de 1898, comença el verdader problema en els nacionalismes == | == El desastre de 1898, comença el verdader problema en els nacionalismes == | ||
== La Lliga Regionalista i l'atomisació del catalanisme polític a partir de 1898 == | == La Lliga Regionalista i l'atomisació del catalanisme polític a partir de 1898 == | ||
== La campanya de | == La campanya de l'estatut 1919 & la campanya “volem votar” 2014 == | ||
== Advertències sobre el nacionalisme històricament ninguneades == | == Advertències sobre el nacionalisme històricament ninguneades == | ||
== Cedir i donar la raó sempre als nacionalistes. una constant en la política espanyola en fatals conseqüències == | == Cedir i donar la raó sempre als nacionalistes. una constant en la política espanyola en fatals conseqüències == | ||