Canvis

[[Image:llenguesromancesdelmon.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances més parlaes en el món.</center>]]

[[File:Map-Romance Language World.png|thumb|right|300px|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]

[[Image:LlenguesdItalia.png|thumb|right|300px|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]

[[File:Lenguas centromeridionales.png|thumb|right|300px|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja).   </center>]]

Les '''llengúes itàliques''' constituixen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica.

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten de esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número de isogloses comuns: aixina, totes ells son llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior de els fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta  fonemes anteriors /ε,e,i/.

Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú.  

 

Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ *k, *kw, *g, *gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/.

== Clasificació ==

== Clasificació ==

== Característiques comunes ==

== Característiques comunes ==

Actualment el terme llengües itàliques se usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.

En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten qeu no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

En encara que això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.

*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.

Del mateix modo que la teoria obsoleta del italo-cèltic comú, molts autors han destirat la idea de que totes les similituts de les llengües itàliques se deguen a la existencia d'un estadi llingüístic dit itàlic comú, del qual la seua diversificació sorgiren les llengües. De fet varios autors han propost explicar algunes de les característiques comunes com un fenòmen de sprachbund que afectaria a la dita àrea llingüística mig-itàlica.

Del mateix modo que la teoria obsoleta del italo-cèltic comú, molts autors han destirat l'idea de que totes les similituts de les llengües itàliques se deguen a la existencia d'un estadi llingüístic dit itàlic comú, del qual la seua diversificació sorgiren les llengües. De fet varios autors han propost explicar algunes de les característiques comunes com un fenòmen de sprachbund que afectaria a la dita àrea llingüística mig-itàlica.

=== Fonologia ===

=== Fonologia ===

Les llengües itàliques compartixen cert número de isogloses i canvis fonètics comuns respete al protoindoeuropeu comú:

Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respecte al protoindoeuropeu comú:

*Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)

*Evolució de les oclusives labials: *p > p, *b > b, *bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)

*Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere.

*Evolució de les oclusives alveolars: *t > t, *d > d, *dh- > f-, -*dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta *d > l, com en IE *dnghwa < lingua o llatí arcaic *odor > olor, olere.

*Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f

*Evolució de les velars: *k >k (<c>), *g > g, *gh- > h- *kw > kw (<qu>)/k (<c>), *gw > v/g/f

*Evolució de les líquides: *l > l i *r > r.

*Evolució de les líquides: *l > l i *r > r.

*Evolució de les nasals no silàbiquies: *Vm > Vm, *mV > mV, *Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.

*Evolució de les nasals no silàbiques: *Vm > Vm, *mV > mV, *Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.

*Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i.

*Evolució de les semivocals: *W > v, *y > i.