Diferència entre les revisions de "Segon República Espanyola"

[[Image:Flag of Spain 1931 1939.svg|thumb|right|300px|<center>'''Bandera de la República'''</center>]]

[[Image:77 aniversario 2 república eibar4.JPG|thumb|right|250px|Tricolor issada en el 77 aniversari de la República en [[Éibar]], [[Euskadi]].]]

[[Image:Densidades de población en Espana (1930).svg|thumb|right|300px|Distribució de la població espanyola en 1980]]

En Espanya l'agitació política va prendre ademés un cariu particular, sent l'Iglésia objectiu freqüent de l'esquerra revolucionària, que veïa en els privilegis que gojaven d'una causa més del malestar social que es vivia, lo qual es va traduir moltes voltes en la crema i destrucció d'iglésies. La dreta conservadora, molt arraïlada també en el país, se sentia profundament ofesa per estos actes i veïa perillar cada volta més la bona posició de que gojava front a la creixent influència dels grups d'esquerra revolucionària. Des del punt de vista de les relacions internacionals, la Segona República va patir un sever aïllament, ya que els grups inversors estrangers pressionaren als governs dels seus països d'orige per a que no recolzaren al nou règim, temerosos de les tendències socialistes que cobraven importància en el seu seny, terminaren per impondre una política de nacionalisacions sobre els seus negocis en Espanya. Per a comprendre açò és clarificador saber que la companyia Telefònica era un monopoli propietat de la nort-americana "International Telephone and Telegraph" (ITT), que els ferrocarrils i les seues operadores estaven fonamentalment en mans de capital francés, mentres que les elèctriques i els tramvies de les ciutats pertanyien a diferents empreses (majoritàriament britàniques i belgues). Com a conseqüència no hi hagué una sola nacionalisació durant el periodo republicà, pero, en tot i això, el recolzament de les potències fascistes va alentar a molts generals conservadors per a que planificaren insurreccions militars i colps d'estat. Les seues intencions se materialisarien primer en la Sanjurjada de 1932 i en el fallit colp de 1936, del qual el seu resultat incert va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. Per la seua part, les democràcies occidentals no recolzaren al règim republicà per por a un enfrontament armat, excepte en conjuntures molt específiques, lo que no va servir, en última instància, per a evitar la Segona Guerra Mundial.

Respecte de les iniciatives de canvi soci-econòmic dels governs republicans, cap destacar les pujades dels salaris dels treballadors del camp dutes a terme durant el bieni social-assanyiste, invertides despuix durant el bieni radical-cediste, encaminades a millorar les condicions de vida en el mig rural. Atres iniciatives foren les ocupacions de terra i expropiacions illegals en els moments inicials de la Guerra Civil com una manera de conseguir ingressos i recolzament popular per part del campesinat.

* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.

"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rusia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".

* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.

* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933.

En [[Astúries]] la rebelió anarquista durà des del dia 5 d'octubre al 19 d'octubre de 1934 sent brutalment sofocada per les tropes del Govern per les forces del eixèrcit republicà, formades per legionaris i regulars, vingudes des del protectorat espanyol en el Marroc (6 d'octubre de 934). D'eixe modo el govern de la República va recuperar la sobirania en una ampla zona d'Astúries, donant inici a una dura repressió que posteriorment serà explotada electoralment pel Front Popular. Molt notori en tot i això, fon el cas del periodiste Luis Sirval, que fon assessinat per un oficial de la Legió,per atrevir-se a denunciar les atrocitats que s'estaven cometent una volta acabada la lluita. Aixina mateix, el propi Lerroux es va vore obligat, front a la denúncia de Gordón Ordás, diputat del seu partit, a ordenar el trasllat del comandant Doval, de la Guàrdia Civil, front als innumerables actes de tortura protagonisats per este cap i corroborats per una delegació parlamentària espanyola a la que es va unir un grup de parlamentaris britànics.

* El 16 de juny són detenguts els principals dirigents del POUM.

* En giner, front al alvanç nacionaliste sobre Barcelona, el Govern se retira a Figueres.