| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} |
| | | | |
| − | [[File:Valence diagram for 45 elements.svg|thumb|300px|Agripació de valències químiques]] | + | [[File:Valence diagram for 45 elements.svg|thumb|300px|Agrupació de valències químiques]] |
| | | | |
| | En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] ([[1916]]), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] ([[1928]]), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. | | En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] ([[1916]]), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] ([[1928]]), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. |
| Llínea 35: |
Llínea 35: |
| | * La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s). | | * La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s). |
| | * El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen. | | * El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | <references /> | | <references /> |