Diferència entre les revisions de "Eduart Martínez-Sabater i Seguí"
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19350430-23.html «Conferencia de D. Víctor Pradera en Valencia. El Sr. Martínez Sabater hace la presentación del orador». ABC (Madrid): 23. 30 de abril de 1935] | ||
* Martínez Canet, Robert (2006). «A la recerca del museu identitari: Patrimoni etnològic i consciència nacional en la museologia etnogràfica valenciana, 1900-1940». Revista Valenciana d'Etnologia (Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia) (1): 55-72. ISSN 1885-1533 | * Martínez Canet, Robert (2006). «A la recerca del museu identitari: Patrimoni etnològic i consciència nacional en la museologia etnogràfica valenciana, 1900-1940». Revista Valenciana d'Etnologia (Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia) (1): 55-72. ISSN 1885-1533 | ||
* [https://www.congreso.es/es/ «Martínez Sabater, Eduardo. 57. Elecciones 16.3.1943». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados] | * [https://www.congreso.es/es/ «Martínez Sabater, Eduardo. 57. Elecciones 16.3.1943». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados] | ||
Última revisió del 09:29 1 ago 2025
| Eduart Martínez-Sabater i Seguí | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 1896 | ||
| Lloc de naiximent: | Chest, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1946 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduart Martínez-Sabater i Seguí (Chest, 1896 - † Valéncia, 1946), fon un advocat, escritor i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Eduart Martínez-Sabater naixqué en la població valenciana de Chest, en la comarca de la Foya de Bunyol, en l'any 1896.
Durant el seu periodo com a estudiant de Dret, colaborà en la revista Pàtria Nova de la Joventut Valencianista (JV), en el seudònims de Dito o Ditolín. Participà en la dretisació de la llínea editorial de La Correspondencia de Valencia, el sector de la qual de tendència més monàrquica —que aplegaria a lloar la dictadura de Primo de Rivera. Fon membre de l'Unió Valencianista, fon un dels membres de la formació presentats com a candidats a eleccions municipals i llegislatives durant la part final de la Restauració, fracassant en l'any 1920.
Militant d'Unió Patriòtica (Unión Patriótica - UP) durant la dictadura de Primo de Rivera, eixercí en eixe periodo de diputat provincial i, posteriorment, de regidor de l'Ajuntament de Valéncia (en la corporació constituïda en novembre de 1927). Ya durant la Segona República, en 1933, fon proclamat vocal suplent del Tribunal de Garanties Constitucionals en representació dels coleges d'advocats. Propietari de La Voz Valenciana des de l'any 1933, també fon director d'esta publicació i directiu del partit polític Renovación Española.
Fon Decà del Colege d'Advocats de Valéncia, també aplegà a eixercir de procurador de les Corts franquistes entre 1943 i 1946.
Eduart Martínez-Sabater, fallí en la ciutat de Valéncia en l'any 1946.
Obra[editar | editar còdic]
- Claridad - Aspectos Valencianos (1922).
- La misión de Valencia en el nuevo renacer español (1944).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Conferencia de D. Víctor Pradera en Valencia. El Sr. Martínez Sabater hace la presentación del orador». ABC (Madrid): 23. 30 de abril de 1935
- Martínez Canet, Robert (2006). «A la recerca del museu identitari: Patrimoni etnològic i consciència nacional en la museologia etnogràfica valenciana, 1900-1940». Revista Valenciana d'Etnologia (Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia) (1): 55-72. ISSN 1885-1533
- «Martínez Sabater, Eduardo. 57. Elecciones 16.3.1943». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bordería Ortiz, Enrique (1998). Entre la propaganda y el negocio: la prensa diaria en Valencia durante el franquismo, 1939-1975
- López Íñiguez, Julio (2014). La dictadura de Primo de Rivera en la provincia de Valencia. Instituciones y políticos. (tesis dirigida por Marc Baldó Lacomba)
- Modesto, José R. (2010). «Costumbre y coacción social. La formación del arrendamiento rústico valenciano (1880-1940)». Historia Agraria 51: 45-80. ISSN 1139-1472
- Perales Birlanga, Germán (2009). Católicos y liberales: El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939). Valéncia: Publicacions de la Universitat de Val´rncia. ISBN 978-84-370-8310-0