| Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | |estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] | | |estats= [[Espanya]]: [[Cantàbria]] |
| | |regió= | | |regió= |
| − | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones, l'última estadística de fa moltíssims anys feta nos dona: 200.000 parlants | + | |parlants= No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que només siguen uns quants milers de persones. |
| | |parlantsnatius= | | |parlantsnatius= |
| | |parlantsnonatius= | | |parlantsnonatius= |
| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | [[Grup Astur-lleonés]]<br /> | | [[Grup Astur-lleonés]]<br /> |
| | ''Càntabre'' | | ''Càntabre'' |
| − | |nació= Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'[[Cantàbria]], [[Espanya]] | + | |nació= No està reconegut en la Comunitat Autònoma de [[Cantàbria]], [[Espanya]]. |
| | |fontcolor= | | |fontcolor= |
| | |regulat= No està regulat | | |regulat= No està regulat |
| Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | |sil= | | |sil= |
| | |mapa= | | |mapa= |
| − | [[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonetica montanesa]] | + | [[Archiu:Fonetica montanesa.png|miniaturadeimagen|Fonètica del càntabre]] |
| | }} | | }} |
| − | El ''' càntabre''' o '''montanyès''' (''cántabru'' en [[càntabre]]) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací el seu nom. una variant de transició entre l'asturlleonès i el castellà | + | [[Archiu:Cantabre.jpg|miniaturadeimagen|295px|Manifestació pel càntabre en la década dels anys 2000.]] |
| | + | El ''' càntabre''' (''cántabru'' en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de [[Cantàbria]] i en algunes zones de les valls del [[riu Pas|Pas]] i el [[Soba (Cantàbria)|Soba]], en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de '''montanyés''', encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent ''càntabre'', per tant, la denominació moderna i més usual. |
| | | | |
| − | El càntabre és una llengua en influencies de l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref> | + | El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'[[asturià]], llengua procedent del [[llatí]] que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'[[Astúries]]. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.<ref>{{ref-web |url=http://www.eldiariomontanes.es/v/20111028/cantabria/parlas-lingua-cantabra-20111028.html |títol=¿Parlas la lingua cántabra? |consulta=27/5/2016 |editor=El Diario Montañes |data=28/10/2011 |llengua=castellà}}</ref> |
| | | | |
| | == Variants == | | == Variants == |
| − | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiego]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | + | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. |
| | | | |
| | + | == Texts en càntabre == |
| | + | '''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri'' |
| | + | |
| | + | ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' |
| | + | |
| | + | '''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]] |
| | + | |
| | + | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' |
| | + | |
| | + | '''Traudució al castellà de ''El último hombre''''' |
| | + | |
| | + | ''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».'' |
| | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{referències}} | | {{referències}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | * [https://oscecestremaura.wordpress.com/ Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC)] | + | * [https://alcuentru.org/ Alcuentru, associació cultural] |
| − | * [https://geolectos.com/ Geolectos.com, Cartografía lingüística de Extremadura] | + | * [https://web.archive.org/web/20060824204724/http://personales.mundivia.es/llera/diccion1.htm Diccionari de càntabre] |
| | + | * [https://esclave.wordpress.com/ Plataforma Esclave] |
| | + | * [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi] |
| | + | * [https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru"]. El Diario Cantabria. |
| | | | |
| | {{Llengües d'Espanya}} | | {{Llengües d'Espanya}} |