40 517
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Ficha de país
{{Ficha de país
| nom_oficial = República Eslovaca
| nom_oficial = República Eslovaca
| image_bandera = Flag of Eslovaquia.png
| image_bandera = Flag of Slovakia with border.svg
| image_escut = Escut Eslovaquia.png
| image_escut = Coat of arms of Slovakia.svg
| image_escut_tamany = 80px
| image_escut_tamany = 80px
| image_mapa = Locasacio Eslovaquia UE Europa.png
| image_mapa = EU-Slovakia.svg
| lema_nacional = Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (''Sempre estem units sense guerra'')
| lema_nacional = Kedykoľvek sme dôslední bez vojny (''Sempre estem units sense guerra'')
| himne_nacional = Nad Tatrou sa blýska
| himne_nacional = Nad Tatrou sa blýska
| matrícula_avió=
| matrícula_avió=
}}
}}
'''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república centre-europea que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al nort-oest en la [[República Checa]], al nort en [[Polònia]], al est en [[Ucrània]], al sur en [[Hongria]] i al sur-oest en [[Àustria]].
'''Eslovàquia''' (en [[Idioma eslovac|eslovac]] ''Slovensko'') o '''República Eslovaca''' (''Slovenská republika''), és una república centreeuropea que forma part de l'[[Unió Europea]]. Llimita al noroest en la [[República Checa]], al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Ucrània]], al sur en [[Hongria]] i al suroest en [[Àustria]].
Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és [[Bratislava]] en 425.155 habitants. Els monts Càrpatos ocupen tota la zona nort del país.
Té una població de 5.389.180 habitants i la seua capital és [[Bratislava]] en 425.155 habitants. Els monts Càrpats ocupen tota la zona nort del país.
El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins el [[1 de giner]] de [[1993]].
El final del [[comunisme]] en [[1989]] significà també la fi de [[Checoslovàquia]] com a tal i la creació de dos estats successors; '''Eslovàquia''' i la [[República Checa]] separaren els seus camins l'[[1 de giner]] de [[1993]].
== Historia ==
== Historia ==
El territori de la moderna Eslovàquia va ser ocupat pels [[celtes]] al voltant del [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''oppida'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre varis assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
El territori de la moderna Eslovàquia fon ocupat pels [[celtes]] vora l'any [[450 a. C.|450 a. C.]], els qui varen construir ''oppida'' en [[Bratislava]] i [[Liptov]]. El més antic registre escrit d'Eslovàquia són una série de monedes d'argent en els noms dels reis celtes. A partir de l'any 6 DC, l'imperi romà va establir i va mantindre diversos assentaments sobre el [[Danubi]]. En la zona occidental i central d'Eslovàquia entre els anys 20 i 50 DC va existir el regne [[bàrbar]] de [[Vannius]], fundat pel [[Pobles germànics|poble germànic]] dels [[quades]].
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] va fer consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu va ser l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en el 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].
Els [[pobles eslaus]] s'assentaren en el territori d'Eslovàquia en el [[sigle V]]. L'oest d'Eslovàquia fon el centre de l'imperi del rei [[Samo]] durant el [[sigle VII]]. Despuix, en el sigle VIII, sorgix el [[Principat de Nitra]], i el seu primer gobernant —príncip, en alemà [[fürst]]— [[Pribina]] feu consagrar en l'any 828 la primera iglésia [[cristiana]] en Eslovàquia. A partir del 833, junt en el seu veí [[Moravia]], el principat va formar el núcleu del [[Gran Moravia|Imperi de la Gran Moravia]]. El seu moment de major apogeu fon l'arribada dels sants [[Ciril i Metodi]] en l'any 863, durant el regnat del príncip [[Ratislav I|Rastislav]], i l'expansió territorial durant el regnat del rei [[Svatopluk I|Svätopluk]].
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Archiu:Slovakia topo.jpg|thumb|300px|Mapa [[Topografia|topogràfic]] d'Eslovàquia.]]
[[Archiu:Slovakia topo.jpg|300px|left|thumb|Mapa [[Topografia|topogràfic]] d'Eslovàquia.]]
{{AP|Geografia d'Eslovàquia}}
{{AP|Geografia d'Eslovàquia}}
Eslovàquia és un Estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de la [[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košisse]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]].
Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košice]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]].
== Economia ==
== Economia ==
[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]]
[[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]]
Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.
Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Slovakia}}
{{Països Europa}}
{{Països Europa}}
{{UE}}
{{UE}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Eslovàquia]]