| Llínea 73: |
Llínea 73: |
| | {{AP|Geografia d'Eslovàquia}} | | {{AP|Geografia d'Eslovàquia}} |
| | | | |
| − | Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košisse]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]]. | + | Eslovàquia és un estat centreeuropeu interior (no té costa), membre de l'[[Unió Europea]] ([[UE]]). La capital i ciutat més poblada és [[Bratislava]], en una població de 430.000 habitants. Atres ciutats importants són [[Košice]], [[Prešov]], [[Žilina]], [[Nitra]], [[Banská Bystrica]], [[Trnava]] i [[Martin (Eslovàquia)|Martin]]. |
| | | | |
| | == Economia == | | == Economia == |
| Llínea 79: |
Llínea 79: |
| | [[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] | | [[Archiu:Eurozone.svg|thumb|[[Eurozona]], a la que pertany Eslovàquia des de l'1 de giner de 2009.]] |
| | Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. | | Eslovàquia ha sortejat en èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralisada a un d'economia moderna de mercat. Ya pel 2001 el govern eslovac mostrava importants alvanços en l'estabilisació de la macroeconomia i l'implementació de reformes estructurals. S'ha portat a terme un important conjunt de [[privatisacions]], el sistema bancari està casi en la seua totalitat en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera han creixcut. El creiximent econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives en els primers anys de la década del 2000, a pesar de la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{commonscat|Slovakia}} |
| | | | |
| | {{Països Europa}} | | {{Països Europa}} |
| | {{UE}} | | {{UE}} |
| − | | + | |
| | [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| | [[Categoria:Països d'Europa]] | | [[Categoria:Països d'Europa]] |
| | [[Categoria:Unió Europea]] | | [[Categoria:Unió Europea]] |
| | [[Categoria:Membres de l'ONU]] | | [[Categoria:Membres de l'ONU]] |
| | + | [[Categoria:Eslovàquia]] |