| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | [[File:Eugène Delacroix - Le 28 Juillet. La Liberté guidant le peuple.jpg|thumb|250px|La llibertat guiant al poble. Eugène Delacroix ([[1830]])]] |
| | + | |
| | Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió. | | Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió. |
| | | | |
| Llínea 5: |
Llínea 7: |
| | De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal. | | De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal. |
| | | | |
| − | Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]]. | + | Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents [[Filosofia|filosòfiques]] i polítiques a lo llarc de l'història, com el [[jusnaturalisme]], el [[racionalisme]] o el [[positivisme]]. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Aristóteles, Política. Libro tercero |
| | + | * Hernández Gómez, José Ricardo. Tratado de derecho Constitucional. Editorial Ariadna, 2010 |
| | + | * Papacchini, Ángelo. Filosofía y derechos humanos, pág. 41 |
| | + | * Platón, República 449, 450 y 460. |
| | + | * Remiro, Breton (1998) derecho Internacional. McGraw-Hill: Madrid, España. p. 1021 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Clavero, Bartolomé (1994). Derecho indígena y cultura constitucional en América. México: siglo veintiuno editores. ISBN 968-23-1946-3 |
| | + | * De la Barreda, Luis (1999). Los Derechos Humanos Una Conquista Irrenunciable.Distrito Federal.México: D.R.Dirección Genral de Publicaciones del CONACULTA |
| | + | * Fernández-Galiano, Antonio; de Castro Cid, Benito (1999). Lecciones de Teoría del Derecho y Derecho Natural. Madrid: Universitas. ISBN 84-7991-087-9 |
| | + | * González-Carvajal, Luis (2005). En defensa de los humillados y ofendidos. Los derechos humanos ante la fe cristiana. Santander: Sal Terrae. ISBN 84-293-1587-X |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|La Liberté guidant le peuple (RF 129) de Eugène DelacroixDelacroix (1798-1863)}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Societat]] | | [[Categoria:Societat]] |
| | [[Categoria:Drets humans| ]] | | [[Categoria:Drets humans| ]] |