Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Henry Warren Beatty

| nom = Henry Warren Beatty

| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|thumb|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]

| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]  

| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]  

En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]].

En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]].

=== Dècada de 1970 ===

=== [[Anys 1970|Dècada de 1970]] ===

Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].

Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].

Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».

Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».

=== Etapa 1980-2000 ===

=== Etapa [[1980]]-[[2000]] ===

Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).

Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).

=== Últims treballs ===

=== Últims treballs ===

En [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.

En l'any [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.

El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en novembre de [[2016]] (i en [[Espanya]], en abril de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.

El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en [[novembre]] de [[2016]] (i en [[Espanya]], en [[abril]] de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en l'any [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.

== Cites ==

== Cites ==