Canvis

119 bytes afegits ,  3 agost
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Idylls_of_the_King_10.jpg|thumb|250px|Ilustració de merlín per Gustave Doré. Londres: Edward Moxon and Co., [[1868]]]]
+
[[File:Idylls_of_the_King_10.jpg|thumb|250px|Ilustració de Merlín per Gustave Doré. Londres: Edward Moxon and Co., [[1868]]]]
   −
'''Merlín''' és el nom d'un mac llegendari que va viure, presuntament, en Britania durant el [[sigle V]]. És una de les figures centrals del cicle artúric.
+
'''Merlín''' és el nom d'un mac llegendari que va viure, presuntament, en Britania durant el [[sigle V]]. És una de les figures centrals del [[Mit Artúric|cicle artúric]].
    
La seua biografia tradicional ho representa com un home naixcut d'una relació entre una dòna i un dimoni, de qui va heretar una gran inteligència i els dons de la profecia i la metamorfosis. Fonts posteriors ho coloquen també com a mentor i conseller del Rei Arturo.
 
La seua biografia tradicional ho representa com un home naixcut d'una relació entre una dòna i un dimoni, de qui va heretar una gran inteligència i els dons de la profecia i la metamorfosis. Fonts posteriors ho coloquen també com a mentor i conseller del Rei Arturo.
Llínea 9: Llínea 9:  
Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura).
 
Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura).
   −
Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, cridada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera.
+
Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, nomenada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera.
    
Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea.  
 
Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea.  
    
Atres versions mencionen que la cela en que va ser reclós va ser una cova, i unes atres, una gàbia de cristal. Segons es conta, allí està encara, esperant que algú ho llibere.
 
Atres versions mencionen que la cela en que va ser reclós va ser una cova, i unes atres, una gàbia de cristal. Segons es conta, allí està encara, esperant que algú ho llibere.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[cicle artúric|Cicle Artúric]]
 +
* [[Rei Arturo]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 41: Llínea 45:  
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 +
[[Categoria:Cicle Artúric]]
154 209

edicions