| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Idylls_of_the_King_10.jpg|thumb|250px|Ilustració de merlín per Gustave Doré. Londres: Edward Moxon and Co., [[1868]]]] | + | [[File:Idylls_of_the_King_10.jpg|thumb|250px|Ilustració de Merlín per Gustave Doré. Londres: Edward Moxon and Co., [[1868]]]] |
| | | | |
| − | '''Merlín''' és el nom d'un mac llegendari que va viure, presuntament, en Britania durant el [[sigle V]]. És una de les figures centrals del cicle artúric. | + | '''Merlín''' és el nom d'un mac llegendari que va viure, presuntament, en Britania durant el [[sigle V]]. És una de les figures centrals del [[Mit Artúric|cicle artúric]]. |
| | | | |
| | La seua biografia tradicional ho representa com un home naixcut d'una relació entre una dòna i un dimoni, de qui va heretar una gran inteligència i els dons de la profecia i la metamorfosis. Fonts posteriors ho coloquen també com a mentor i conseller del Rei Arturo. | | La seua biografia tradicional ho representa com un home naixcut d'una relació entre una dòna i un dimoni, de qui va heretar una gran inteligència i els dons de la profecia i la metamorfosis. Fonts posteriors ho coloquen també com a mentor i conseller del Rei Arturo. |
| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura). | | Es dia que Merlín tenia contactes en les [[fada|fades]], els [[gnom|gnoms]], i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura). |
| | | | |
| − | Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, cridada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera. | + | Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, nomenada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera. |
| | | | |
| | Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea. | | Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea. |
| | | | |
| | Atres versions mencionen que la cela en que va ser reclós va ser una cova, i unes atres, una gàbia de cristal. Segons es conta, allí està encara, esperant que algú ho llibere. | | Atres versions mencionen que la cela en que va ser reclós va ser una cova, i unes atres, una gàbia de cristal. Segons es conta, allí està encara, esperant que algú ho llibere. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | * [[cicle artúric|Cicle Artúric]] |
| | + | * [[Rei Arturo]] |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| Llínea 41: |
Llínea 45: |
| | [[Categoria:Mitologia]] | | [[Categoria:Mitologia]] |
| | [[Categoria:Mitologia celta]] | | [[Categoria:Mitologia celta]] |
| | + | [[Categoria:Cicle Artúric]] |