39 895
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Façana de la plaça de sant Nicolau del palau dels Marquesos de santa Bàrbara, València.JPG|thumb|250px|Palau dels Marquesos de santa Bàrbara]]
[[File:Façana de la plaça de sant Nicolau del palau dels Marquesos de santa Bàrbara, València.JPG|thumb|250px|Palau dels Marquesos de santa Bàrbara]]
Aixina mateix, una d'estes dependències conserva el sol en [[taulell|taulellets]] decorats, de la segona mitat del sigle XIX. En diverses estàncies es conserva el teginat de [[fusta]].
Aixina mateix, una d'estes dependències conserva el sol en [[taulell|taulellets]] decorats, de la segona mitat del sigle XIX. En diverses estàncies es conserva el teginat de [[fusta]].
==Història==
== Història ==
El seu orige se situa en el [[sigle XV]], d'a on prové la seua estructura gòtica bàsica, en la qual encara es pot vore la construcció tradicional de les cases nobiliàries del gòtic civil valencià: escala en el pati sobre arcs o galeries en la frontera en arcs.
El seu orige se situa en el [[sigle XV]], d'a on prové la seua estructura gòtica bàsica, en la qual encara es pot vore la construcció tradicional de les cases nobiliàries del gòtic civil valencià: escala en el pati sobre arcs o galeries en la frontera en arcs.
No obstant això, en posterioritat fon objecte de múltiples intervencions que varen alterar de manera significativa la morfologia inicial. Entre estes actuacions arquitectòniques es troben documentades, en major o menor mesura, les realisades en [[1747]], [[1859]], [[1872]], [[1877]] i [[1881]].
No obstant això, en posterioritat fon objecte de múltiples intervencions que varen alterar de manera significativa la morfologia inicial. Entre estes actuacions arquitectòniques es troben documentades, en major o menor mesura, les realisades en els anys [[1747]], [[1859]], [[1872]], [[1877]] i [[1881]].
En el [[sigle XX]], i posteriorment a la seua adquisició per la [[Generalitat Valenciana]], per a situar-hi el Centre de Deport, va ser objecte d'una profunda intervenció dirigida per Vicente González Móstoles i Alejandro Pons Romaní.
En el [[sigle XX]], i posteriorment a la seua adquisició per la [[Generalitat Valenciana]], per a situar-hi el Centre de Deport, va ser objecte d'una profunda intervenció dirigida per Vicente González Móstoles i Alejandro Pons Romaní.
El nom del Palau és degut als Barons de Santa Bàrbara, que hi varen tindre la seua residència fins a la seua adquisició per la Generalitat Valenciana, en [[1988]].
El nom del Palau és degut als Barons de Santa Bàrbara, que hi varen tindre la seua residència fins a la seua adquisició per la Generalitat Valenciana, en l'any [[1988]].
Originàriament l'edifici va ser conegut com a Casa dels Julià, perque la seua construcció va ser mampresa per Baltasar Chuliá i Muñoz. En els anys, i per herència, el Palau va passar als titulars de la Baronia de Santa Bàrbara.
Originàriament l'edifici va ser conegut com a Casa dels Julià, perque la seua construcció va ser mampresa per Baltasar Chuliá i Muñoz. En els anys, i per herència, el Palau va passar als titulars de la Baronia de Santa Bàrbara.
En la segona planta estan situats diversos despachos de Consellers i la totalitat dels Lletrats de la Institució.
En la segona planta estan situats diversos despachos de Consellers i la totalitat dels Lletrats de la Institució.
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]