Canvis

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|exemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases| cognom =Eades| nom =Diana|publicació=Applied Linguistics|any=2005|volum=26|eixemplar=4|pàgines=503–526|doi=10.1093/applin/ami021|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

== Història de la llingüística ==

== Història de la llingüística ==

{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}

{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}

Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús  aquelles que encara no ha sentit mai.

Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús  aquelles que encara no ha sentit mai.

 

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

{{Ciències socials}}

{{Ciències socials}}

[[Categoria:Llingüística| ]]

[[Categoria:Llingüística]]