Canvis

[[File:Arzobispo Marcelino Olaechea (cropped).jpg|thumb|250px|Marcelino Olaechea en els [[anys 1950]]]]

[[File:Arzobispo Marcelino Olaechea (cropped).jpg|thumb|250px|Marcelino Olaechea en els [[anys 1950]]]]

'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].

'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - † [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].

== Biografia ==

== Biografia ==

No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  

No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  

Despuix del cop d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  

Despuix del colp d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  

Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  

Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  

A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de [[1951]] o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.

A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de [[1951]] o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.

Actualment te un carrer en el seu nom en el [[barri de San Marcelino]] de Valéncia.

Actualment te un carrer en el seu nom en el [[barri de San Marcelí]] de Valéncia.

=== Renúncia i defunció ===

=== Renúncia i defunció ===

| predecessor = [[Prudencio Melo y Alcalde]]

| predecessor = [[Prudencio Melo y Alcalde]]

| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  

| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  

| periodo = [[1946]] – [[1966]]

| periodo = [[1946]] - [[1966]]

| successor = [[José María García Lahiguera]]

| successor = [[José María García Lahiguera]]

}}

}}