157 513
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + − + Llínea 19:
Llínea 21: − + − + Llínea 39:
Llínea 41: + + + + + + + + +
Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '
'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].
[[File:Marie Kastilie.jpg|thumb|250px|Maria de Castella]]
'''Maria de Castella''' ([[Segòvia]], [[1 de setembre]] de [[1401]] - † [[Valéncia]], [[4 d'octubre]] de [[1458]]). Infanta de Castella, [[Princesa d'Astúries]] ([[1402]]-[[1405]]) i reina d'Aragó ([[1416]]-1458). Primera filla d'Enrique III «el Dolent» i de Catalina de Lancàster i germana de Joan II. La reina Maria de Castella fon la dòna d'[[Alfons el Magnànim]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.
Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu cosí-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en l'any [[1405]] la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.
La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.
La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre els anys [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.
Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.
Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.
En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].
En l'any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].
Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.
Va morir sense descendència. Està enterrada en el [[Monasteri de la Trinitat|Real Monasteri de la Trinitat en Valéncia]]. El mege i escritor [[Jaume Roig]] fon un dels professionals que va certificar la seua mort.
L'historiografia ha tendit a considerar-la una persona caritativa i devota, la reina sentia predilecció pels menuts artistes i les obres humils, i per això va jugar un destacable paper en la promoció artística i cultural de l'época.
L'historiografia ha tendit a considerar-la una persona caritativa i devota, la reina sentia predilecció pels chicotets artistes i les obres humils, i per això va jugar un destacable paper en la promoció artística i cultural de l'época.
== Real Monasteri de la Trinitat ==
== Real Monasteri de la Trinitat ==
* [[Alfons el Magnànim]]
* [[Alfons el Magnànim]]
* [[Monasteri de la Trinitat]]
* [[Monasteri de la Trinitat]]
== Referències ==
* Vidal Franquet, Jacobo (2014). «La cámara real de María de Castilla. Sus joyas y otras delicias suntuarias». Anales de Historia del Arte, 24, 2014, p. 593-610
== Bibliografia ==
* Earenfight, Theresa (2010). The king's other body: María of Castile and the crown of Aragon. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. ISBN 0-8122-4185-1
* Más, Javier (2018). María de Castilla. La reina que luchó por el sueño templario. Madrid: Áltera. ISBN 978-84-948886-4-9
* Vidal Franquet (2014). "La cámara real de María de Castilla. Sus joyas y otras delicias suntuarias", Anales de Historia del Arte, 24, pp. 593-610
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Maria of Castile}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Castilla_%28reina_de_Arag%C3%B3n%29 Maria de Castella en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Castilla_%28reina_de_Arag%C3%B3n%29 Maria de Castella en Wikipedia]