Diferència entre les revisions de "María Moliner"
m Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta ' |
Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes ' |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| ocupació = Bibliotecària i filòloga | | ocupació = Bibliotecària i filòloga | ||
| data_naix = 30 de març de [[1900]] | | data_naix = [[30 de març]] de [[1900]] | ||
| lloc_naix = [[Paniza]], [[Saragossa]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Paniza]], [[Saragossa]], [[Espanya]] | ||
| data_mort = 22 de giner de [[1981]] | | data_mort = [[22 de giner]] de [[1981]] | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - [[Madrit]], 22 de giner de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol). | '''María Juana Moliner Ruiz''', coneguda per '''María Moliner''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - † [[Madrit]], [[22 de giner]] de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol). | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904). | María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904). | ||
En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els | En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els chicotets Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on va ser, segons pareix, [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la chicoteta María. | ||
El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare. | El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques. | En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques. | ||
El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de | El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de chicotetes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]], va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en [[febrer]] de [[1937]], en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars. | ||
En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç. | En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç. | ||
Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]]. En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any [[1981]]. Una placa commemorativa reflectix este fet. | Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]]. En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc a on falliria en l'any [[1981]]. Una placa commemorativa reflectix este fet. | ||
== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) == | == ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) == | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) == | == Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) == | ||
El [[7 de novembre]] de [[1972]], l'escritor Daniel Sueiro entrevistava en el ''Heraldo de Aragón'' a María Moliner. El titular era un interrogant: «¿Serà María Moliner la primera dòna que entre en l'Acadèmia?». L'havien propost Dámaso Alonso, [[Rafael Lapesa]] i [[Pedro Laín Entralgo]]. Pero l'elegit, a la postre, seria [[Emilio Alarcos Llorach]]. Ella va comentar aixina el tema: | El [[7 de novembre]] de [[1972]], l'escritor Daniel Sueiro entrevistava en el ''Heraldo de Aragón'' a María Moliner. El titular era un interrogant: «¿Serà María Moliner la primera dòna que entre en l'Acadèmia?». L'havien propost [[Dámaso Alonso]], [[Rafael Lapesa]] i [[Pedro Laín Entralgo]]. Pero l'elegit, a la postre, seria [[Emilio Alarcos Llorach]]. Ella va comentar aixina el tema: | ||
{{Cita|''Sí, mi biografía es muy escueta en cuanto a que mi único mérito es mi diccionario. Es decir, yo no tengo ninguna obra que se pueda añadir a esa para hacer una larga lista que contribuya a acreditar mi entrada en la Academia (...) Mi obra es limpiamente el diccionario. Más adelante agregaba: Desde luego es una cosa indicada que un filósofo -por Emilio Alarcos- entre en la Academia y yo ya me echo fuera, pero si ese diccionario lo hubiera escrito un hombre, diría: «¡Pero y ese hombre, cómo no está en la Academia!''}} | {{Cita|''Sí, mi biografía es muy escueta en cuanto a que mi único mérito es mi diccionario. Es decir, yo no tengo ninguna obra que se pueda añadir a esa para hacer una larga lista que contribuya a acreditar mi entrada en la Academia (...) Mi obra es limpiamente el diccionario. Más adelante agregaba: Desde luego es una cosa indicada que un filósofo -por Emilio Alarcos- entre en la Academia y yo ya me echo fuera, pero si ese diccionario lo hubiera escrito un hombre, diría: «¡Pero y ese hombre, cómo no está en la Academia!''}} | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
Diversos Instituts d'Ensenyança Secundària (IES), Coleges d'Ensenyança Infantil i Primària (CEIP) i biblioteques, porten el seu nom; aixina mateix l'obra de María Moliner ha segut honrada i recordada en distints events culturals, carrers, etc. | Diversos Instituts d'Ensenyança Secundària (IES), Coleges d'Ensenyança Infantil i Primària (CEIP) i biblioteques, porten el seu nom; aixina mateix l'obra de María Moliner ha segut honrada i recordada en distints events culturals, carrers, etc. | ||
Fins i tot, el dramaturc Manuel Calzada Pérez va escriure una obra de teatre sobre María Moliner, titulada ''El diccionario'', que ha segut portada a les taules en gran èxit en [[Espanya]], [[Chile]] i [[Argentina]], entre atres | Fins i tot, el dramaturc Manuel Calzada Pérez va escriure una obra de teatre sobre María Moliner, titulada ''El diccionario'', que ha segut portada a les taules en gran èxit en [[Espanya]], [[Chile]] i [[Argentina]], entre atres països. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
[[Categoria:Aragonesos]] | [[Categoria:Aragonesos]] | ||
[[Categoria:Saragossans]] | [[Categoria:Saragossans]] | ||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||