| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formació fixa, és dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formació d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funció. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formació fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia [[cavalleria]], pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. | | Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formació fixa, és dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formació d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funció. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formació fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia [[cavalleria]], pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. |
| | | | |
| − | Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. | + | Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per al treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. |
| | | | |
| − | Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atenció se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar.
| + | Despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atenció se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. |
| | Una excepció fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. [[Suïssa]] tingué gran èxit en la seua infanteria. | | Una excepció fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. [[Suïssa]] tingué gran èxit en la seua infanteria. |
| | | | |
| Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | * Orde mixt: Esta formacio fon una combinació de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formació s'utilisa principalment en els eixercits francesos. | | * Orde mixt: Esta formacio fon una combinació de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formació s'utilisa principalment en els eixercits francesos. |
| | Ademés d'aço, havia: | | Ademés d'aço, havia: |
| − | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. | + | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua pròpia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austríacs. |
| | | | |
| − | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. | + | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a vàries decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. |
| − | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. | + | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes chicotetes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. |
| | | | |
| − | En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltració": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, i fins i tot gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar. | + | En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltració": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, e inclús gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar. |
| | | | |
| | En la [[segona Guerra Mundial]] mostrà la necessitat de protegir a l'infanteria, per un costat (vehículs blindats d'infanteria) i també per a alvançar en rapidea en els alvanços de tancs. Hi ha una nova manera de traslladar a través de paracaigudes l'infanteria darrere de les llinies enemiques, a on se les deixen caure. | | En la [[segona Guerra Mundial]] mostrà la necessitat de protegir a l'infanteria, per un costat (vehículs blindats d'infanteria) i també per a alvançar en rapidea en els alvanços de tancs. Hi ha una nova manera de traslladar a través de paracaigudes l'infanteria darrere de les llinies enemiques, a on se les deixen caure. |
| | | | |
| − | L'infanteria de hui, que és impulsat per la maquinaria, inclou vehículs de combat d'infanteria, l'infanteria mecanisada. L'infanteria desplegada per avions o helicopters se crida infanteria aeromóviles o tropes aerotransportades. En la guerra moderna les operacions de l'infanteria sovint se combinen en els de l'armada, força aerea, la [[cavalleria]] (els tancs) i [[artilleria]]. | + | L'infanteria de hui, que és impulsat per la maquinaria, inclou vehículs de combat d'infanteria, l'infanteria mecanisada. L'infanteria desplegada per avions o helicopters se crida infanteria aeromóviles o tropes aerotransportades. En la guerra moderna les operacions de l'infanteria sovint se combinen en els de l'armada, força aérea, la [[cavalleria]] (els tancs) i [[artilleria]]. |
| | | | |
| | | | |
| | [[Categoria: Unitats militars]] | | [[Categoria: Unitats militars]] |