| Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | * Orde mixt: Esta formacio fon una combinació de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formació s'utilisa principalment en els eixercits francesos. | | * Orde mixt: Esta formacio fon una combinació de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formació s'utilisa principalment en els eixercits francesos. |
| | Ademés d'aço, havia: | | Ademés d'aço, havia: |
| − | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua pròpia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. | + | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua pròpia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austríacs. |
| | | | |
| | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a vàries decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. | | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a vàries decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. |
| − | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. | + | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes chicotetes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. |
| | | | |
| | En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltració": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, e inclús gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar. | | En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltració": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, e inclús gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar. |