Canvis

|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]]

|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]]

|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]]

|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]]

|image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]

|image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg|250px]]

|capital = Dublin

|capital = Dublin

|població = 4.062.235 hab.

|població = 4.062.235 hab.

Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.

La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament chicotetes i autònomes.

Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].

Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].

Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].

Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].

Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>

Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>

== Referències==

== Referències==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]

*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]

* [http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]

*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]

* [http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]

*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]

* [http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]

*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]

* [http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]

*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]

* [http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]

*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]

* [http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]

*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]

* [http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]

* [http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}

{{UE}}

{{UE}}

[[Categoria:Irlanda]]

[[Categoria:Irlanda]]

[[Categoria:Unió Europea]]

[[Categoria:Unió Europea]]

[[Categoria:Membres de l'ONU]]

[[Categoria:Membres de l'ONU]]