Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes ' |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]] | |image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]] | ||
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]] | |image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]] | ||
|image_situacio = [[EU-Ireland.svg]] | |image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg|250px]] | ||
|capital = Dublin | |capital = Dublin | ||
|població = 4.062.235 hab. | |població = 4.062.235 hab. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]]. | Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]]. | ||
La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament | La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament chicotetes i autònomes. | ||
Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]]. | Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]]. | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. | Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. | ||
Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref> | Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref> | ||
== Referències== | == Referències== | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda] | {{commonscat|Republic of Ireland}} | ||
*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda] | * [http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda] | ||
*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda] | * [http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda] | ||
*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004] | * [http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda] | ||
*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda] | * [http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004] | ||
*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda] | * [http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda] | ||
*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori] | * [http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda] | ||
*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda] | * [http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori] | ||
* [http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda] | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
{{UE}} | {{UE}} | ||
[[Categoria:Països]] | |||
[[Categoria:Països d'Europa]] | |||
[[Categoria:Irlanda]] | [[Categoria:Irlanda]] | ||
[[Categoria:Unió Europea]] | [[Categoria:Unió Europea]] | ||
[[Categoria:Membres de l'ONU]] | [[Categoria:Membres de l'ONU]] | ||