Diferència entre les revisions de "Llongitut" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 34:

En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';

:<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>

es definix el ~~cridat~~ [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />

es definix el nomenat [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />

<br />

:<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>

Llínea 54:

Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.

Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt ~~menudes~~ de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.

Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt chicotetes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.

== Unitats de llongitut ==

@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';
 :<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>
-es definix el cridat [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />
+es definix el nomenat [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />
 <br />
 :<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>
@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.
-Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús  a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt menudes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.
+Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús  a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt chicotetes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.
 == Unitats de llongitut ==