156 996
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu '
[[File:Leaf morphology es.png|thumb|350px|Tipos de fulles.]]
[[File:Leaf morphology es.png|thumb|350px|Tipos de fulles.]]
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L’aspecte extern de les fulles és molt variable i sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L'aspecte extern de les fulles és molt variable i a sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l’[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig, poden ser simples o compostes.
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l'[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig, poden ser simples o compostes.
== Parts d'una fulla ==
== Parts d'una fulla ==
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la [[fotosíntesis]].
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la [[fotosíntesis]]
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[tija]].
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[tija]]
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol.
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina.
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina
== Disposició en la brot ==
== Disposició en la brot ==
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un ou, més ampla en la base.
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un [[ou]], més ampla en la base.
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l’ovada, pero més ampla cap a la punta.
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l'ovada, pero més ampla cap a la punta.
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d'una mà.
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d'una mà.
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s’ordenen als dos costats d'un [[eix]] central.
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s'ordenen als dos costats d'un [[eix]] central.
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l’[[espantallops]].
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l'[[espantallops]].
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l’[[adelfa]].
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l'[[adelfa]].
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s’allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s'allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
== Tipos d'àpiços foliars ==
== Tipos d'àpiços foliars ==
L'[[àpex foliar]] és l'extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
* '''Subagut''': semblant a l’agut, pero més arredonit.
* '''Subagut''': semblant a l'agut, pero més arredonit.
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
== Importància taxonòmica ==
== Importància taxonòmica ==
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l’[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l'[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
== Referències ==
* Hao S, Beck CB, Deming W. 2003. Structure of the earliest leaves: adaptations to high concentrations of CO2. International Journal of Plant Sciences 164: 71–75
* [https://web.archive.org/web/20090410075023/http://www.hiperbotanica.net/tema13/13-4estomas.htm González, A.M. & Arbo, M.M. «Organización del cuerpo de la planta. Tema 21: Anatomía foliar]
* Palasi, A.A.; Pinazo, F.P.. Diccionari de botànica. Publicacions de l'Universitat de Valéncia, 2011, p. 28. ISBN 978-84-370-8639-2
== Bibliografia ==
* Alonso Peña, J.R.. Manual de histología vegetal (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2011, p. 50. ISBN 978-84-8476-429-8
* Font Quer, P. (1982). Diccionario de Botánica. 8ª reimpresión. Barcelona: Editorial Labor, S. A. 84-335-5804-8
* Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2.ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p
* Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
{{Commonscat|Leaves}}
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]