Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Quercus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
← Edició anterior
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 390 edicions
VisualWikitext
Text reemplaça - ' d’' a ' d''
Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu '
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Taxobox
{{Taxobox
| color =
| color =  
| textcolor = black
| textcolor = black
| nom = Quercus
| nom = Quercus
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| llegenda =  
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| divisió = '''Magnoliophyta'''
Llínea 12: Llínea 12:
| genus = '''Quercus'''
| genus = '''Quercus'''
| species = més de 500 espècies
| species = més de 500 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}
}}


El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.


== Descripció ==
== Descripció morfològica ==


Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:
Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:


* Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
* [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
* [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
* [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.


* Flor: [[Monoic|monoic]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
== Hàbitat i distribució ==


* Fruït: [[Núcula|núcula]], coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:


* Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.
* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars


== Hàbitat i distribució ==
En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.


El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:
== Classificació interna ==


* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:


* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennifòlies
* ''Quercus'': roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
* ''Cerris'': roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
* ''Ilex'': espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
* ''Lobatae'': roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'')
* ''Protobalanus'' i ''Virentes'': grups menors quasi exclusius d'Amèrica


* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i sureres.
El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.


En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
== Sistemàtica i filogènia ==


== Classificació interna ==
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:


Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
* Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus
* Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes''


* Quercus: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.


* Cerris: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
== Citologia ==


* Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que  s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.


* Lobatae: roures rojos americans
Estudis citogenètics indiquen que:


* Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d'Amèrica
* El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
* Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
* La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.


El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
*📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) 
*📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)


== Taxonomia ==
== Taxonomia ==


''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carl von Linné]] en l'any [[1753]] en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').


== Etimologia ==
== Etimologia ==


Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
''Quercus'': paraula [[Llatí|llatina]] usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.


== Importància ecològica ==
== Importància ecològica ==


Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.
Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus:
 
Són:


* Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
* Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
 
* Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna
* Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a fauna.
* Estabilisació del sol i del cicle hídric
 
* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
* Estabilisadors del sol i del cicle hídric
 
* Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca


== Usos ==
== Usos ==


El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l'home des de temps antics:


* Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i [[llenya]]
* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
* [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania
* [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes
* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
* [[Bellotes]]: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs


* Suro: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania.
== Amenaces i conservació ==


* Tanins: presents en l'escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.
Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per:


* Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.
* Canvi climàtic i desertificació
* Pressió urbanística i agrícola
* Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'')
* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo''


* Jardineria: arbres ornamentals i d'ombra en parcs i carrers.
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.


* Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar els [[Porc|porcs]].
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="180">
Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'')
Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'')
Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'')
Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu
Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]]
Quercus_cerris.JPG|Roure turc
</gallery>


== Referències ==
== Referències ==
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 
* Colmeiro, Miguel: ''Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo'', Madrid, 1871


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*  Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
* Pereira Sieso, Juan. Facultad de Humanidades de Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Bellotas, el alimento de la edad de oro
 
== Enllaços externs ==


* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
* Malaret, Augusto (1970). ''Lexicón de Fauna y Flora''. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569 
* Pereira Sieso, Juan. ''Bellotas, el alimento de la edad de oro''. Universitat de Castella-La Manxa


* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Quercus}}


* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist] 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online] 
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online] 
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] 
* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database] 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]


[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Fagaceae]]
[[Categoria:Fagaceae]]

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

Quercus

Archiu:Ljusterö Bössarviken 01.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie més de 500 espècies

El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

Descripció morfològica

[editar | editar còdic]

Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:

  • Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
  • Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
  • Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
  • Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:

En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

Classificació interna

[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

  • Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
  • Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
  • Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
  • Lobatae: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
  • Protobalanus i Virentes: grups menors quasi exclusius d'Amèrica

El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

Sistemàtica i filogènia

[editar | editar còdic]

Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:

  • Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
  • Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes

A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.

Citologia

[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero Quercus presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.

Estudis citogenètics indiquen que:

  • El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
  • Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
  • La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).

Etimologia

[editar | editar còdic]

Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:

  • Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
  • Fonts d'aliment (bellotes) per a la fauna
  • Estabilisació del sol i del cicle hídric
  • Resistència al foc gràcies al rebrot de soca

Usos

[editar | editar còdic]

El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:

  • Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
  • Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
  • Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
  • Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
  • Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
  • Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs

Amenaces i conservació

[editar | editar còdic]

Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:

  • Canvi climàtic i desertificació
  • Pressió urbanística i agrícola
  • Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
  • Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo

Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Colmeiro, Miguel: Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo, Madrid, 1871

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
  • Pereira Sieso, Juan. Bellotas, el alimento de la edad de oro. Universitat de Castella-La Manxa

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Quercus&oldid=427966»