Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola"

Text reemplaça - 'asassinats' a 'assessinats'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu '
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 127: Llínea 127:
{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}
{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}


El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.
El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'assessinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.


El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].
El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].
Llínea 246: Llínea 246:


El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />
El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />
Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterrani camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.
Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterràneu camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.


===== Guerra naval en el Mediterrani =====
===== Guerra naval en el Mediterràneu =====
[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]]
[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]]
En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.
En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.